Molts pares s'enfronten a la mateixa pregunta: què fer quan un fill obté notes excel·lents sense aparent esforç? Segons el psicòleg Víctor Domínguez, la resposta pot sorprendre: “Si el teu fill treu un 10 en matemàtiques, posa-li un professor particular”. Aquesta afirmació no pretén castigar els nens amb més deures, sinó reconèixer que quan una assignatura “no dóna més de si” dins del currículum escolar habitual, és important buscar estímuls addicionals per mantenir i expandir el seu desenvolupament cognitiu.
La idea subjacent és que una qualificació perfecta no sempre implica que el nen sigui desafiat prou. En moltes escoles, especialment en cursos primers o en aules amb molts estudiants, el ritme d'aprenentatge s'ajusta a la majoria. Un alumne que aprèn de pressa o que mostra habilitats més avançades pot trobar-se frenat pel ritme general de la classe, cosa que limita el seu creixement. Per evitar-ho, Domínguez suggereix que pares i educadors no es conformin amb les notes, sinó que identifiquin el potencial i el nodreixin amb recursos adequats.
Per què potenciar fortaleses és clau
Tradicionalment, quan un infant obté males notes, la resposta familiar habitual és buscar suport —com classes de reforç— en aquesta matèria. Tanmateix, com han assenyalat altres experts en educació, centrar tots els esforços a corregir una debilitat pot descuidar un talent excepcional que, amb l'estímul adequat, podria convertir-se en una veritable fortalesa professional i personal més endavant en la vida.
Quan un nen destaca en matemàtiques, llengües, música o qualsevol àrea concreta, l'entorn escolar pot no oferir prou profunditat o complexitat per mantenir aquest interès. Això pot derivar en avorriment, falta de motivació o fins i tot subestimació de les seves capacitats. En aquests casos, classes particulars o tutories especialitzades no només ajuden a aprofundir el contingut, sinó que també introdueixen l'alumne en noves àrees de coneixement o aplicacions pràctiques, com programació, resolució de problemes avançats, participació en olimpíades acadèmiques o exploració de conceptes científics més complexos.
L'ús d'un professor particular en matèries on el nen ja destaca, com suggereix Domínguez, no busca elevar una nota que ja és excel·lent, sinó ampliar el camp d'aprenentatge, mantenir la curiositat viva i oferir reptes concordes al seu ritme de desenvolupament.
Quan el col·legi no n'hi ha prou: creixement intel·lectual continu
És important entendre que el sistema educatiu tradicional està dissenyat per garantir mínims educatius estàndard, no per optimitzar el creixement de cada individu segons els seus talents únics. Un nen que aprèn amb facilitat i rapidesa pot dominar el material presentat a classe sense necessitat d'esforç addicional, però a la llarga pot acabar estancat cognitivament. Sense noves metes, reptes, o enfocaments més profunds, aquest potencial pot quedar-se allà, sense desenvolupar-se plenament.
A més, quan un nen domina una àrea específica, també es desenvolupa confiança i autoestima acadèmica, cosa que té un impacte positiu en la seva actitud envers l'aprenentatge en general. Aquesta seguretat es pot traslladar a altres àmbits de la vida: resolució de problemes, pensament crític, creativitat o fins i tot habilitats socials, en sentir-se competent i capaç d'afrontar reptes.
D'altra banda, enfocar-se excessivament a corregir allò que no agrada —com una nota baixa en història— pot resultar contraproduent si no està vinculat a un interès genuí del nen. Això pot portar a una educació de "memorització forçada", en lloc d'un aprenentatge motivat i significatiu
Equilibri entre enfortir talents i atendre necessitats
Potenciar un talent no implica abandonar per complet l'altre, sinó trobar un equilibri entre assegurar una formació bàsica sòlida i permetre que el nen explori, experimenti i creixi en àrees on mostra una veritable capacitat. En molts casos, combinar l'educació escolar amb tutories especialitzades pot ser una fórmula eficaç perquè el nen no només mantingui bones qualificacions, sinó també desenvolupi un pensament crític, profund i creatiu.
En definitiva, com explica Víctor Domínguez, una nota perfecta en matemàtiques és un senyal, no un punt final. Aprofitar aquest signe per estimular l'aprenentatge i expandir el potencial del nen pot marcar una gran diferència en la seva trajectòria educativa i personal.