En un sistema educatiu com l'espanyol, amb els seus reptes i potencialitats, molts factors influeixen en l'èxit acadèmic dels alumnes. Encara que Espanya té una cobertura educativa àmplia des de la infància i un sistema divers, continua afrontant desafiaments com desigualtats regionals, taxes d'abandonament escolar relativament altes i bretxes de rendiment en habilitats bàsiques com matemàtiques o lectura. Dins d'aquest context, la pedagoga Cristina Martínez posa el focus en un hàbit concret que, segons ella, distingeix els nens que obtenen millors notes: una pràctica constant i ben enfocada que va més enllà de la memorització o de passar hores estudiant sense mètode (com ella analitza en el seu vídeo).
Situació de l'educació a Espanya: fortaleses i debilitats
El sistema educatiu espanyol cobreix una àmplia gamma d'etapes, des de l'educació infantil fins a la superior, i ha assolit taxes altes de participació, especialment des de ben joves. No obstant això, els mesuraments de rendiment com PISA assenyalen que una proporció significativa d'estudiants no assoleix nivells avançats en matemàtiques, lectura o ciències, cosa que limita la seva preparació per a estudis posteriors o per a un mercat laboral exigent. A més, les diferències regionals i les condicions socioeconòmiques continuen marcant bretxes de rendiment, cosa que destaca la importància de pràctiques educatives efectives tant a l'escola com a casa.
La qualitat de l'aprenentatge no es pot mesurar només en hores dedicades a repassar continguts. En educació existeixen mites sobre el que realment produeix millors resultats acadèmics. Per exemple, no sempre més hores d'estudi o classes més petites es tradueixen en notes significativament superiors; l'important és la qualitat de l'estudi i les estratègies que desenvolupa l'alumne per aprendre.
L'hàbit que afavoreix l'èxit acadèmic
Cristina Martínez explica que els nens que obtenen millors notes regularment comparteixen un hàbit fonamental: no només repassen continguts, sinó que practiquen de manera activa i reflexiva, integrant el que aprenen en contextos reals i desenvolupant estratègies per entendre en profunditat, no només memoritzar. Aquest enfocament implica diversos elements:
Planificació de l'estudi: dissenyar petits blocs diaris amb objectius clars.
Revisió activa: no llegir passivament, sinó fer preguntes, explicar en veu alta el que s'ha après o ensenyar a un company.
Autonomia: aprendre a gestionar el temps i buscar solucions pròpies als problemes abans de dependre sempre de l'adult.
Reflexió sobre errors: entendre per què es va fallar en un exercici i què es pot millorar.
Aquest tipus d'estudi fomenta habilitats més enllà de repetir conceptes. Desenvolupa pensament crític, comprensió profunda i confiança en un mateix, qualitats que es reflecteixen en les avaluacions escolars i en les interaccions a classe.
@dra.cristinamartinez Que no se t'acumuli la feina, aquest és el secret 😬 fer-ne una miqueta cada dia rendeix mil vegades més que fer-ne un atracó al final. Estàs d'acord? Et llegeixo als comentaris 👇👇👇 #estudiar #tecnicadeestudo #eso #cole #primaria
♬ A Day in My Life - Raya
Cristina emfatitza que aquest hàbit s'ha de cultivar des de ben aviat i amb suport adequat: no es tracta d'exercir pressió, sinó d'ensenyar al nen a estudiar de manera intel·ligent i amb mètode. Això ajuda que l'aprenentatge sigui més significatiu, sostenible i menys estressant, cosa que es tradueix en millors resultats i més satisfacció acadèmica.
En definitiva, en una educació tan diversa i desafiant com l'espanyola, **l'èxit de l'alumne no depèn només de la quantitat d'hores d'estudi, sinó de la qualitat dels hàbits que desenvolupa**. I, com assenyala Cristina Martínez, *els que adopten un enfocament actiu, reflexiu i organitzat són els que solen obtenir millors notes*, no perquè siguin més intel·ligents, sinó perquè aprenen a estudiar millor.