Què passa quan poses davant d’un anglès, una mexicana, una italiana, un alemany (i uns quants més) tres paraules en català que no han sentit mai? Doncs que el carrer es converteix en un escenari de creativitat… i de respostes que freguen l’absurd. Això és el que ha passat quan Ismael Ibrahimi i Gemma Ponce, periodistes de l'equip de xarxes d'Elnacional.cat, han sortit pels carrers de Barcelona per comprovar què creuen els turistes que volen dir les paraules xiuxiuejar, t’estimo i pessigolles. El resultat? Un autèntic festival lingüístic.
Xiuxiuejar: des de rentadora fins a chihuahua
Per a molts catalans i catalanes, la paraula xiuxiuejar és una de les seves preferides. El seu significat precís, segons l'Optimot, és "parlar en veu molt baixa, a l'orella d'algú. Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima". I, realment, quan dius la paraula, sembla que es defineixi per si sola. Però, que opinen els turistes de Barcelona que podria voler dir?
Un anglès, desconcertat, només pot preguntar: “Què dimonis és això?”. Una canadenca ho associa amb una rentadora, un alemany el converteix en un chihuahua i una mexicana, optimista, ho interpreta com un “hola, com estàs?”. Algú hi veu nom de gos, d’altres ni s’atreveixen a pronunciar-ho… i només una basca l'encerta de ple: “Això és parlar en veu baixa, oi?”. Punt per a Euskadi.
T'estimo: deliciós, bona gent o... testament!
Amb la paraula t’estimo, que potser és més coneguda internacionalment, hi ha una mica més d’encert, tot i que encara hi ha qui s’allunya del significat real. Una francesa s’atreveix amb un “estim?”, una bielorussa diu “deliciós” i un alemany es veu obligat a imaginar un “testament”. La mexicana aposta per “ets bona gent”, però les respostes encertades arriben de la mà d’una italiana, una canadenca i la mateixa basca, que ho tradueixen sense dubtar-ho: “t’estimo”.
Pessigolles? Passa'm les olles!
En preguntar als turistes de Barcelona sobre paraules en català, el veritable caos arriba amb pessigolles (el que en castellà es coneix com a cosquillas, en anglès com a tickle i en francès com a poêles). La mexicana ho converteix en un “passa’m les olles”, la canadenca ho relaciona amb alguna cosa “com un pastís” i un alemany decideix que vol dir “espaguetis”. La basca pensa en un vestit regional i la francesa s’imagina una síndria. Ni rastre del veritable significat: aquella sensació que t’entra el riure quan algú t’acarona el coll o la panxa amb les mans.
A les xarxes, la reacció ha estat tan divertida com el vídeo. “Like a cake” ('Com un pastís') i “passa’m les olles” s’han convertit en frases estrella. Hi ha qui celebra que, almenys, “la basca n’ha encertat un parell” i qui aprofita per recordar que molts turistes ni tan sols saben que a Barcelona es parla català. D'altres, més optimistes, expliquen que quan algú els pregunta pel carrer, sempre responen en català i, amb gestos i paciència, s’acaben entenent.
Entre l’humor i la perplexitat, el vídeo deixa una imatge clara: el català, per a molts visitants, encara és un misteri. Però també és una oportunitat per compartir moments, trencar el gel i, per què no, arrencar unes bones rialles. Potser, la pròxima vegada que visitin la ciutat, el t’estimo ja no els sonarà a testament.