El Tribunal Superior de Justícia de Canàries ha confirmat que faltar set dies consecutius a la feina no equival, per si sol, a una dimissió. I el més important és que si l'empresa actua malament, el cessament pot ser improcedent i el treballador té dret tant a indemnització com a cobrar l'atur.
Moltes empreses continuen interpretant l'absència prolongada com una "baixa voluntària encoberta". No obstant això, els tribunals estan sent contundents, ja que perquè existeixi dimissió ha d'haver-hi una voluntat clara, expressa i inequívoca del treballador d'abandonar el seu lloc. I faltar a la feina, fins i tot durant diversos dies, no compleix aquest requisit per si sol.
L'error clau de l'empresa que ho va canviar tot
El cas va ocórrer a Canàries. Un treballador es va absentar del seu lloc durant set dies consecutius sense justificar. Davant d'aquesta situació, l'empresa li va enviar un requeriment formal donant-li un termini de 24 hores per explicar l'ocorregut i confirmar si s'anava a reincorporar. Fins aquí, el procediment era correcte.
El problema va arribar després. Sense esperar que transcorreguessin aquestes 24 hores, l'empresa va decidir tramitar directament una baixa voluntària, donant per fet que el treballador havia dimitit. Aquell pas va ser determinant. L'empleat va presentar papereta de conciliació i l'assumpte va acabar als tribunals
El Tribunal Superior va ser clar: no hi va haver dimissió. El simple fet d'absentar-se del treball no pot interpretar-se automàticament com una voluntat d'abandonar l'ocupació. Com que no hi va haver una manifestació expressa del treballador i l'empresa es va precipitar, l'extinció del contracte va ser considerada un acomiadament improcedent.
Què hauria d'haver fet l'empresa segons la llei
Si l'empresa considerava que les absències eren greus i injustificades, havia d'haver seguit el tràmit legal correcte i tramitar un acomiadament disciplinari per faltes d'assistència. En optar per la via de la “baixa voluntària” sense proves i sense respectar el seu propi requeriment, l'empresa vulnerà els drets del treballador. Com a conseqüència, va ser condemnada a pagar més de 3.000 euros d'indemnització i l'empleat va conservar el seu dret a cobrar la prestació per desocupació.
La sentència llança un missatge al mercat laboral, perquè les absències s'han de gestionar amb rigor jurídic. I és que, fins i tot davant faltes greus, la forma en què s'actua pot marcar la diferència entre un acomiadament procedent i una condemna amb indemnització. Així doncs, faltar set dies a la feina pot tenir conseqüències, però no converteix automàticament el treballador en algú que ha renunciat a la seva feina.