El RCD Espanyol i l’esport català estan de dol per la mort, a 78 anys, d’Isidre Oliveras de la Riva, conegut com a Bilo Oliveras, qui va esportista de diferents disciplines, un històric dirigent del club blanc-i-blau i president federatiu de l’Esquí Nàutic i del Patinatge. Bilo Oliveras és considerat una figura molt destacada de la història perica, i el club, que va comunicar la seva mort, el destaca com una figura estretament vinculada a la seva memòria i el seu llegat. Formava part de la nissaga Oliveras de la Riva, una família molt lligada a la institució, que va ser clau en la consolidació del club i que va tenir un paper important en l’economia i el patrimoni blanc-i-blau, especialment en l’entorn de Sarrià i la construcció de l’Espanyol modern. Fill de l’expresident Victoriano Oliveras de la Riva i cosí de Ferran Martorell, també traspassat recentment, Bilo va formar part de la junta directiva del RCD Espanyol en diverses etapes. Primer, durant el mandat de Manuel Meler, entre 1975 i 1982, i posteriorment com a vicepresident de l’àrea social amb Antonio Baró, entre 1982 i 1989. Més endavant, l’any 2007, el club li va encarregar la direcció del projecte del museu de l’RCDE Stadium, una iniciativa que finalment no es va arribar a materialitzar, i també va ser responsable de les seccions del club. Isidre Oliveres, però, també va deixar empremta en l’esport català per haver lluitat per aconseguir el reconeixement de ple dret de la Federació Catalana d'hoquei patins dins la Federació Internacional (FIRS), cosa que implicava que Catalunya pogués enfrontar-se a la selecció espanyola en les competicions internacionals d’aquest esport.

Nascut a Barcelona el 1947, Isidre Oliveras de la Riva Marqués va ser un esportista multidisciplinari, que va practicar diverses modalitats, destacant especialment en l’hoquei sobre patins, on va militar en  Club Patí Voltregà i a l’Inriva, equip filial del club de Sant Hipòlit. Va ser campió d’Espanya d’esquí nàutic i també va participar en ral·lis com a pilot i copilot, disciplina en què va competir durant quinze anys. Bilo Oliveras, un home d’un gran perfil competitiu, va passar de les pistes als despatxos, on va traslladar la seva experiència com a dirigent federatiu, tant en l’àmbit espanyol com internacional. Va ser president de la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic entre 1973 i 1978 i de la Federació Internacional d’Esquí Nàutic entre 1983 i 1991. Després va dirigir la Federació Internacional de Patinatge entre 1990 i 2004, en una etapa en què també va aconseguir que l’hoquei sobre patins va ser esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. 

Un episodi important de la trajectòria d’Isidre Oliveres va ser la seva defensa de la Federació Catalana de Patinatge quan era president de la federació internacional. L’interès de la FIRS per la Federació Catalana s’emmarcava en un moment en què el patinatge i l’hoquei sobre patins tenien una forta implantació a Catalunya, i la selecció catalana havia guanyat el Mundial B a Macao. Com a català compromès,  va lluitar pel reconeixement internacional de la federació catalana com a membre de ple dret dins de la Federació Internacional (FIRS) de ple dret, i impulsar aquest reconeixement, el que va aconseguir de manera provisional el març del 2004. El moment decisiu era la ratificació de l’assemblea internacional al novembre a Fresno, a la que Oliveras va arribar a vincular-hi el seu propi futur polític. Va dir que dimitiria sí l’assemblea no ratificava la decisió, el que el va posar en una situació delicada. Era un dirigent català al capdavant d'una federació internacional, però la seva posició va topar contra l’oposició de l’estructura esportiva espanyola, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Comitè Olímpic Internacional (COI).

A Fresno, el reconeixement de la Federació Catalana no va quedar ratificat. El resultat de la votació del comitè central de la FIRS va ser de 6-3, després de totes les pressions del COE, i el patinatge català va perdre la seva condició d’afiliat. Oliveras de la Riva va complir la seva paraula i, en un discurs que va pronunciar en cinc idiomes, es va acomiadar davant les 47 federacions que es van congregar a Fresno, on van morir totes les aspiracions de l’hoquei català de poder competir internacionalment amb ple dret. “En termes polítics, les derrotes es paguen amb responsabilitats, i per això dimiteixo”, va dir davant l’auditori. Oliveras de la Riva va acabar sent expedientat pel COE.