La jubilació no es viu igual per a tothom. Tot i que des de fora pugui semblar una etapa homogènia, marcada pel descans i el temps lliure, la realitat és molt més complexa. Deixar de treballar implica canviar rutines, relacions, horaris i fins i tot una part de la identitat personal. Per això alguns psicòlegs insisteixen que la clau no està només a jubilar-se, sinó en com es reorganitza la vida a partir d'aquell moment.
I és que el doctor Bartolomé Freire ha identificat diferents perfils de jubilats segons la manera en què afronten aquesta nova etapa. La seva idea parteix d'una frase molt clara: "Depèn de com organitzen la seva vida en deixar de treballar". No tots busquen el mateix ni tots senten el mateix buit. Alguns necessiten seguir ocupats, altres volen gaudir, altres busquen calma i altres es queden desorientats.
Els que segueixen ocupats i els que volen gaudir
Un dels primers perfils és el dels jubilats atrafegats. Són persones que, tot i que ja no treballin oficialment, busquen una altra tasca que ocupi el centre de la seva vida. Pot ser una activitat, una responsabilitat familiar, un projecte personal o fins i tot una manera de seguir vinculats al que feien abans. Segons Freire, sol donar-se especialment en homes que estaven molt identificats amb la seva feina anterior.
A l'altre extrem apareixen els gaudidors. Són jubilats que viuen aquesta etapa com una oportunitat per aprofitar la llibertat recuperada. Volen dedicar temps a aficions, viatges, amistats, lectura, oci o activitats que durant anys van quedar en segon pla. En aquest grup, el psicòleg assenyala una presència important de dones.
Els assossegats, exploradors i perduts
També hi ha els assossegats, que no busquen grans canvis ni una agenda plena de plans. Després d'una vida laboral intensa, el que volen és tranquil·litat, descans i una rutina més relaxada. Per a ells, la jubilació encaixa amb la necessitat d'abaixar el ritme.
Un altre perfil és el dels exploradors. Veuen aquesta etapa com un començament, no com un tancament. Aprenen coses noves, s'apunten a activitats, descobreixen interessos i amplien horitzons. L'últim grup és el més delicat i són els perduts. Són els qui no troben un projecte propi i senten incomoditat, buit o desorientació en deixar de treballar.
Així doncs, la jubilació no depèn només de l'edat ni de la pensió. Depèn també de trobar una manera de viure amb sentit. Perquè deixar la feina pot ser un descans, una oportunitat o un problema segons com es reconstrueixi la vida després.