Quan pensem en un poble de conte, és fàcil imaginar cases de pedra, carrers tranquils i teulades cobertes amb materials naturals. Tot i que aquestes construccions poden semblar pròpies d’un món fantàstic, encara existeixen nombroses localitats arreu del planeta que mantenen aquesta tradició arquitectònica. La palla, els joncs, les fulles de palmera o altres materials vegetals continuen coronant habitatges que formen paisatges d’una gran bellesa.
Pobles amb un important valor estètic i tradicional
Aquest tipus de coberta, a més de tenir un important valor estètic i tradicional, ofereix un bon aïllament natural i protegeix les cases de la pluja i les temperatures extremes. Amb un manteniment adequat, pot arribar a durar dècades. A Europa, alguns dels exemples més destacats es troben a Broad Campden, a Anglaterra, on les teulades de palla es combinen amb la característica pedra de color mel dels Cotswolds. També destaca Sønderho, a l’illa danesa de Fanø, amb cases del segle XIX i jardins que mantenen l’aspecte tradicional.
Un dels conjunts més espectaculars és Ogimachi, al Japó, el principal nucli de Shirakawa-go. Les seves cases gasshō-zukuri tenen unes teulades de palla molt inclinades que recorden dues mans juntes per pregar. Aquesta forma permet suportar millor les grans nevades hivernals. Shirakawa-go i Gokayama són Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1995.
Petites construccions triangulars extretes d'un conte
A Santana, a Madeira, les famoses casinhas són petites construccions triangulars de fusta amb cobertes vegetals i façanes de colors blancs, vermells i blaus. A França, Kerhinet, dins del Parc Natural Regional de Brière, conserva un conjunt de 18 habitatges tradicionals amb teulades de palla.
La tradició també sobreviu molt més lluny d’Europa. A la Franja del Zambeze, a Namíbia, els petits poblats conserven cabanes circulars de fang amb cobertes còniques. A Thôn Tha, al nord del Vietnam, les cases de la comunitat tay s’aixequen sobre pilars i estan envoltades d’arrossars.
Indrets màgics a Espanya
A Xile, Machuca, prop de San Pedro d’Atacama, manté l’arquitectura amb murs de tova i teulades de palla. Especialment útils per protegir-se dels forts canvis de temperatura del desert. També destaquen Gearrannan Blackhouse Village, a Escòcia, amb antigues cases de pedra i palla. També a Naganeupseong, a Corea del Sud, una vila històrica emmurallada, i Giethoorn, als Països Baixos, coneguda com la «Venècia neerlandesa» pels seus canals, ponts i habitatges tradicionals amb teulades de palla.
A Espanya, aquesta arquitectura encara es pot trobar especialment a les pallozes de Galícia i el Bierzo. Així com en algunes construccions tradicionals d’Astúries. Tots aquests indrets demostren que una tècnica ancestral pot continuar convertint pobles sencers en paisatges que semblen trets directament d’un conte.