Potser mai no t'has plantejat que molts mots que utilitzem cada dia en català provenen de l'àrab. Això és precisament el que revela el filòleg Joan Coromines en un dels seus estudis més interessants sobre l'aportació àrab al lèxic català. Si bé és cert que el català té menys paraules amb origen àrab que el castellà o el portuguès, la presència àrab a la llengua catalana és més significativa del que sembla a primer cop d'ull. Moltes d’aquestes paraules són tan corrents que mai ens plantegem que puguin venir de l’àrab.
⛈️ La bonica paraula que pots utilitzar després d’un dia plujós: molt poètica
👄 La paraula desconeguda per dir a algú que té una idea equivocada; la coneixes?
De la fonètica a la identitat
Com assenyalava Joan Coromines en les seves recerques, l’aportació àrab al català ha estat històricament subestimada. Si bé és cert que el castellà o el portuguès presenten més arabismes, el català conserva un ventall molt ric i variat de paraules transmeses pels segles d’intercanvi lingüístic a la península Ibèrica.
Durant molt de temps, hi ha hagut una tendència a valorar menys l’impacte de l’àrab en el català, sobretot perquè la majoria de les paraules àrabs en castellà es caracteritzen per portar l’article aglutinat al- (com a alcachofa, algodón o almacén), mentre que en català aquestes paraules sovint lleugerament transformades perduren sense aquest prefix. Així, paraules com carxofa, cotó o magatzem provenen clarament de l’àrab, però aquesta relació no és tan evident a simple vista.
El resultat d’aquesta invisibilitat és que tenim molts mots d’arrel aràbiga que passen desapercebuts en català, especialment aquells sense correspondència directa amb el castellà, o que han arribat per vies dialectals. Molts d’aquests mots van entrar al català a través d’un àrab vulgar hispànic viu durant segles, sobretot durant l’època medieval i les zones de més interacció entre musulmans, jueus i cristians. Les terres valencianes, balears i de l’Ebre van ser focus d’entrada i conservació de formes que no sempre trobem al català central ni al castellà.
Una bona part dels arabismes catalans van anar canviant la seva forma original per adaptar-se als patrons fonètics i morfològics propis de la llengua catalana. Així, alguns mots molt usuals i que passen desapercebuts com rajola (de l’àrab raḥūla) o sitja contenen una herència àrab que molts desconeixen.
Aquest procés de catalanització ha seguit unes normes constants i no ha estat fruit d’una mera casualitat. Això explica per què paral·lelament trobem formes diferents en català i en castellà d’un mateix mot àrab, com ara gerra versus jarra, rabera versus rebaño o balda versus aldaba. Algunes coincidències entre català i portuguès enfront del castellà són igualment reveladores. El cas d'alfàbrega (en portuguès, alfábaca) enfront del castellà albahaca apunta a possibles diferències dialectals entre l’àrab de l’est hispànic i el del centre peninsular.
Paraules quotidianes amb herència àrab
Aquesta selecció, que cita Coromines, mostra com l’àrab ha deixat empremta en la parla quotidiana, no només en l’àmbit agrícola, sinó també en utensilis, arquitectura, gastronomia i fins i tot noms de lloc i cognoms, molt sovint sense que ens ho hàgim plantejat. La varietat i profunditat d’aquest llegat varia notablement segons la zona: a la Catalunya Nova, les Illes i especialment el País Valencià hi trobem una densitat superior a la mitjana, sobretot en el vocabulari rural, botànic i toponímic.
- Carxofa
- Cotó
- Garrofa
- Gatzara
- Magatzem
- Tramús
- Quitrà
- Tabac
- Rajola
- Sitja
- Aljub
- Gerra
- Albercoc
- Albergínia
- Alfàbrega
- Arròs
- Assutzena
- Atzavara
- Atzar
- Bacora
- Balda
- Albíxeres
- Xarop
- Midó
- Almorratxa
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!