T’has preguntat alguna vegada per què, tot i saber que hauries de fer exercici o menjar millor, acabes fent just el contrari? No ets dèbil ni gandul: el que mana són les teves creences i processos psicològics. Una revisió acadèmica publicada a l’Annual Review of Psychology desmunta la idea que actuem amb plena llibertat: la majoria de les nostres decisions de salut es construeixen sobre dreceres mentals, emocions i hàbits que funcionen en automàtic. L’esperançador d'aquest estudi és que moltes d’aquestes creences són modificables. La mala notícia: no n’hi ha prou amb la força de voluntat. Si no reconfigures aquestes creences i hàbits que actuen com a pilot automàtic, tornaràs al mateix punt.
🤽 Excés d'esport? Aquests 5 problemes poden aparèixer si ens exercitem massa
🤸♂️ Exercicis per a 10 minuts al dia
7 frases que et dius per cuidar la teva salut (o descuidar-la)
Aquestes són les set creences i processos invisibles que, segons la ciència, estan guiant les teves eleccions cada dia.
1. “Si faig això, obtindré aquest resultat ràpidament” (expectatives de resultat)
Quan creus que un comportament et portarà beneficis clars —com pensar que córrer redueix l’estrès o que menjar fruita millora l’energia—, les probabilitats que l’adoptis augmenten. El problema és que aquestes creences poden ser exagerades o equivocades. I sí: també passa amb el negatiu (“si deixo el cafè, rendiré menys”), encara que sigui fals.
2. “No m'hi veig capaç” (autoeficàcia)
La teva convicció que pots sostenir un hàbit pesa més que qualsevol consell mèdic. Qui creu fermament que té els recursos i la força de voluntat per seguir una dieta sol tenir més èxit que qui ho dubta. El simple “no m’hi veig capaç” és un fre brutal… fins i tot encara que físicament sí que ho siguis.
3. “El que fan els altres deu ser el que funciona” (normes socials)
Creiem que decidim en solitari, però bona part de les nostres conductes s’ajusten al que percebem que és “normal”: si el teu entorn fuma, és més fàcil que fumis; si tots a la teva oficina surten a caminar, acabaràs fent-ho. El pes de la pressió social i la imitació és invisible, però determinant.
4. “No importa tant” (percepció del risc)
Tots calculem riscos: de posar-nos malalts, d’engreixar-nos, de tenir un accident. Però ho fem de manera esbiaixada. Subestimem el perill del quotidià (el sedentarisme) i sobredimensionem allò anecdòtic (un vol en avió). Aquesta percepció distorsionada condiciona quines conductes adoptem o evitem.
5. “Ho faré, però després…” (la bretxa de la intenció)
Segur que et sona: dius que començaràs a anar al gimnàs, fins i tot ho planifiques, i, tanmateix, no passa mai. És la famosa intention–behavior gap. Una intenció sense un pla concret (com, quan i amb quins recursos) gairebé mai es converteix en acció.
6. “És que sempre ho faig així” (el poder de l’hàbit)
Més del 40% del que fas cada dia en matèria de salut no ho decideixes, ho repeteixes. Rentar-te les dents, encendre un cigarret, demanar refresc en lloc d’aigua… són respostes automàtiques a contextos familiars. Els hàbits poden ser aliats (caminar després de dinar) o enemics (picar mentre mires sèries).
7. “No m'agradarà fer-ho” (emocions i desitjos anticipats)
Les teves emocions manen. L’estudi mostra que els judicis afectius (el bé o malament que creiem que ens farà sentir alguna cosa) són predictors potentíssims de la conducta. Menjar xocolata perquè “et donarà plaer” o evitar córrer perquè “et recordarà com de malament ho passes” en són exemples clars. Fins i tot la simple por a penedir-te més tard et pot empènyer a actuar.