Miguel Ángel, de 78 anys i jubilat, explica com es veu obligat a compartir vivenda des de fa sis anys: “Faig sis anys que comparteixo pis perquè cobro 650 euros al mes”. Amb aquesta pensió, el lloguer d'un pis individual a la seva zona és inabastable, i l'única manera de viure sense quedar al carrer ha estat unir recursos amb una altra persona en la seva mateixa situació.
Des de fa sis anys, Miguel Ángel comparteix pis amb un altre jubilat, sumant les pensions per poder cobrir despeses bàsiques com lloguer, llum, aigua i alimentació. La convivència no sempre és fàcil, però assegura que aquesta fórmula li ha permès mantenir certa estabilitat i un sostre sobre el seu cap.
La rutina de compartir pis
El dia a dia de Miguel Ángel gira entorn a l'economia de compartir. Ambdós grans coordinen horaris per a la cuina, els banys i les tasques domèstiques. L'habitatge s'ha convertit en un refugi i un espai on la companyia mútua ajuda a mitigar la soledat de la jubilació i compartint despeses tot és més fàcil.
Malgrat les dificultats, compartir pis no és només una qüestió econòmica, sinó també social. La convivència li dóna cert suport emocional, encara que el més probable és que preferiria viure sol si la seva pensió li ho permetés. Cosa que amb 650 és clarament impossible.
Un cas que no és excepcional a Espanya
Miguel Ángel assegura que la situació de haver de compartir pis entre jubilats amb pensions baixes és més comú del que sembla. Coneix altres veïns i amics que han recorregut a la mateixa estratègia per poder viure dignament. La combinació de lloguers alts i pensions limitades obliga molts a adaptar-se de formes similars. Durant l'hivern, l'espai reduït i les despeses compartides es noten especialment, però Miguel Ángel pot estar agraït de tenir un lloc segur on passar la nit.
Així doncs, la història de Miguel Ángel reflecteix la realitat quotidiana de molts jubilats amb ingressos limitats: adaptar-se, compartir i sobreviure en un context on una pensió de 650 euros no dóna per cobrir un lloguer per si sola. El seu relat mostra la barreja de resiliència, adaptació i necessitat que defineix la vida dels qui viuen amb pensions baixes.