Marc Ribas ha recordat una etapa de la seva vida completament allunyada de la televisió i dels restaurants: els anys en què va treballar en el món de la nit. Abans de convertir-se en una de les cares més recognoscibles de la gastronomia catalana, va exercir com a relacions públiques i responsable en discoteques, un entorn on va veure de prop excessos, alcohol i drogues.
"Vaig veure molts excessos", ha explicat. Mentre altres bevien o consumien cocaïna, ell mantenia una disciplina gairebé obsessiva perquè volia entrenar l'endemà o anar a pescar amb el seu pare. La seva rutina era molt diferent a base d'aigua baixa en sodi i un tupper d'arròs amb pollastre. No va tastar el seu primer gintònic fins als 35 anys.
La disciplina el va mantenir lluny de la mala vida
Treballar de nit significava organitzar festes que gaudien els altres mentre ell romania pendent de tot. Ribas reconeix que va veure situacions "molt lletges i desastroses", però mai va sentir curiositat per aquest tipus de consum. Sabia que no encaixava amb la vida esportiva que volia portar ni amb l'exigència física que s'imposava durant aquells anys.
La seva relació amb el culturisme també explica aquesta distància. Entrenava amb constància, controlava l'alimentació i entenia que alcohol i drogues podien destruir ràpidament allò que construïa durant hores al gimnàs. Aquesta mentalitat li va permetre mantenir-se al marge fins i tot quan els excessos eren habituals a pocs metres i semblaven formar part natural de la nit.
Excessos dins de la restauració
Amb el temps, Ribas va descobrir que aquests problemes no pertanyien únicament a les discoteques. També ha assenyalat la presència de cocaïna en determinats ambients de la restauració, on jornades interminables, pressió i cansament serveixen de vegades com a excusa per normalitzar consums. Per a ell, una professió dura mai pot justificar dinàmiques capaces de destruir la salut.
Anys després, aquella etapa ajuda a entendre part de la seva personalitat pública. Ribas pot semblar impulsiu, competitiu i excessiu davant les càmeres, però al darrere hi ha una disciplina construïda durant dècades. Mentre altres celebraven les festes que ell organitzava, pensava a entrenar, cuinar o pescar l'endemà. Haver treballat envoltat d'excessos sense sentir-se atret per ells va reforçar una idea que encara manté: divertir-se no exigeix perdre el control. El seu primer gintònic va arribar als 35 anys, quan ja havia decidit feia molt de temps quina classe de vida volia portar i quines coses no estava disposat a sacrificar per encaixar. La televisió va arribar després, però aquella disciplina ja havia definit completament la seva manera de viure.