L’11 de setembre de 2001 va posar de manifest una greu mancança dels serveis d’intel·ligència nord-americans: la incapacitat d’imaginar com es podien utilitzar eines conegudes d’una manera completament inesperada. De fet, l’informe de la Comissió de l’11S ho va definir com un “fracàs de la imaginació”. Vint-i-cinc anys després, aquest concepte torna al centre del debat sobre el futur del terrorisme.
La revista Foreign Policy recupera aquesta idea en una anàlisi sobre les noves tecnologies a disposició dels grups terroristes i dels extremistes violents. La mateixa publicació assenyala que els serveis de seguretat coneixen les eines que poden ser utilitzades amb finalitats terroristes, però el repte consisteix a imaginar com es poden combinar o aplicar de maneres que encara no s’han previst.
El torn dels drons i la IA
Entre aquestes tecnologies destaquen els drons i la intel·ligència artificial. Els vehicles aeris no tripulats han deixat de ser una eina reservada als exèrcits i s’han convertit en dispositius comercials i assequibles —només cal veure el paper que han assumit a la guerra d'Ucraïna—. Un informe del Combating Terrorism Center de West Point assenyala que diversos actors no estatals ja han experimentat amb la seva militarització i alerta que la proliferació de drons comercials amplia les possibilitats d’ús per part d’actors violents.
Sense anar més lluny, els investigadors del mateix centre, la guerra d'Ucraïna ha funcionat com un laboratori d’innovació en l'ús d'aquesta tecnologia i s'han sobrepassat els límits del que es coneixia fins ara. En aquest sentit, l’experiència adquirida en el camp de batalla, podria acabar influint també en les capacitats de grups terroristes i altres actors no estatals.
Per altra banda, la intel·ligència artificial planteja un altre tipus de risc. Segons un estudi del Combating Terrorism Center publicat el 2026, les eines d’IA generativa poden facilitar activitats terroristes, com la propaganda, la captació de simpatitzants o algunes tasques de planificació. Els investigadors, però, constaten que encara hi ha pocs indicis sobre el fet que la IA hagi transformat radicalment les capacitats dels grups terroristes.
Tecnologies que es combinen
El perill rau, però, en la manera com es poden combinar els diferents elements. Foreign Policy assenyala que eines com la intel·ligència artificial, els drons, les comunicacions xifrades o la impressió 3D poden sumar capacitats i facilitar l’accés a recursos que fins fa uns anys requerien molts més coneixements, diners o mitjans.
Aquesta accessibilitat és precisament un dels principals motius de preocupació. Tecnologies que fa dues dècades necessitaven recursos estatals o eren molt limitats avui ja no tenen aquestes condicions. El Combating Terrorism Center considera que aquesta democratització tecnològica obliga a replantejar com s’avalua el risc terrorista.
La prevenció, el nou repte
Malgrat tot, els experts també demanen evitar l’alarmisme. El debat sobre la intel·ligència artificial està ple d’escenaris hipotètics i, segons el Combating Terrorism Center de West Point, algunes de les amenaces que avui es plantegen encara no s’han materialitzat.
El desafiament per als serveis de seguretat és, precisament, preparar-se abans que aquestes possibilitats es converteixin en una realitat. Abans de l’11S, les autoritats nord-americanes disposaven d’informació sobre l’amenaça dels segrestos d’avions, però no van arribar a preveure un escenari en què fossin utilitzats com a armes.
Ara, el repte és diferent i implica entendre com eines com els drons o la intel·ligència artificial poden modificar les capacitats d’actors violents i generar amenaces que encara no s’han materialitzat. Vint-i-cinc anys després, aquella “falla d’imaginació” continua sent una advertència. Cal anticipar-se a unes amenaces que encara no es coneixen, però que la tecnologia pot fer possibles.