Marc Gasol ha recordat una de les decisions més curioses dels seus primers anys al Barça. Quan el club va voler incorporar-lo el 2003, després de veure'l entrenar i jugar a l'estiu, el seu pare, Agustí Gasol, va acceptar la proposta amb una condició inesperada, ja que Marc havia de començar sense cobrar. La idea no era castigar-lo, sinó protegir el seu futur i posar a prova les seves veritables motivacions.
"Vaig començar jugant gratis al Barcelona perquè el meu pare m'ho va demanar", va explicar anys després. Agustí tenia dues raons. La primera era evitar que el seu fill adquirís condició professional i perdés la possibilitat de competir més endavant a la lliga universitària dels Estats Units. La segona era encara més personal: volia comprovar que Marc jugava perquè estimava el bàsquet i no perquè comencés a rebre diners.
El seu pare volia mantenir oberta la porta dels Estats Units
Durant els dos anys anteriors, Marc havia viscut a Memphis després que tota la família es traslladés als Estats Units després del fitxatge de Pau pels Grizzlies. Allà va jugar al Lausanne Collegiate School i va mantenir oberta la possibilitat de continuar la seva formació en una universitat nord-americana. Cobrar del Barça podia tancar aquesta porta abans que sabés realment quin camí volia seguir.
El seu pare va preferir mantenir totes les opcions obertes. Marc havia d'entrenar, competir i demostrar que estava disposat a assumir l'esforç encara que no existís una recompensa econòmica immediata. El jove pivot va acabar compaginant el primer i el segon equip blaugrana, acceptant un escenari que avui resulta difícil d'imaginar per a algú que acabaria convertint-se en campió de l'NBA i referent del bàsquet espanyol.
Jugar gratis també va ser una prova de caràcter
La decisió també va funcionar com una prova de caràcter. Marc vivia inevitablement sota la comparació amb Pau, que ja havia fet el salt a l'NBA, i necessitava construir una trajectòria pròpia. Jugar gratis eliminava qualsevol comoditat: si volia quedar-se, havia de fer-ho per convicció, suportar pocs minuts i convèncer els entrenadors que tenia lloc per mèrits propis.
Aquella etapa va acabar sent decisiva. Marc va romandre al Barça entre 2003 i 2006, després va explotar a Girona i va construir una carrera extraordinària a Memphis i Toronto. La condició del seu pare va poder semblar estranya, però va aconseguir el que buscava: conservar l'opció universitària i obligar el seu fill a comprovar quant desitjava jugar. Abans dels contractes milionaris, els títols i l'NBA, Marc va aprendre que el bàsquet havia de sostenir-se primer sobre una raó més senzilla: fer-ho perquè li agradava.