Per a moltes persones de països com Espanya, el menjar és un dels grans plaers de la vida: una oportunitat per asseure's, conversar durant hores i assaborir cada mos amb família o amics. No obstant això, per a Marc, un català que viu a Corea del Sud, l'experiència culinària quotidiana és molt diferent. En el seu vídeo, ell explica amb honestedat: “Aquí no es menja per gaudir”. Aquesta frase reflecteix no un rebuig als sabors —que molts estrangers troben rics i variats— sinó una percepció cultural sobre com es viu el menjar en el dia a dia en la societat sud-coreana, en contrast amb l'espanyola i mediterrània.
Diferències gastronòmiques entre Corea del Sud i Espanya
La gastronomia coreana (hansik) és molt rica i variada, amb arrels profundes en la tradició i amb plats que han guanyat popularitat internacional, com el kimchi, bulgogi o bibimbap. Els menús solen incloure arròs, sopa i múltiples guarnicions petites anomenades banchan que es comparteixen al centre de la taula, fomentant una dinàmica col·lectiva al voltant dels aliments.
A Corea del Sud, és comú que el menjar tingui un enfocament funcional i ràpid, especialment en contextos urbans, com els àpats entre setmana o durant les pauses laborals. Tot i que existeix la tradició de compartir plats en família o amb col·legues, la pràctica de honbap —menjar sol— ha crescut, especialment entre joves i treballadors urbans per comoditat o falta de temps per a llargues menjades socials.
En contrast, a Espanya el menjar es viu amb una altra filosofia: és habitual que els àpats principals es facin amb calma, amb diversos plats, acompanyat de converses prolongades i pauses per a sobretaula. La gastronomia espanyola valora tant el sabor com l'experiència social de menjar junts, i plats com la paella, les tapes o el gaspatxo estan dissenyats per gaudir amb calma i compartir.
Cultura del menjar: ritme i propòsit
Marc explica que, a Corea del Sud, molts àpats diaris no se centren en “gaudir” en el sentit espanyol. En molts contextos laborals o urbans, el menjar és una necessitat que es gestiona amb eficiència més que un ritual social perllongat. L'estructura de la gastronomia sud-coreana, amb arròs i guarnicions senzilles servides en racions moderades, està orientada a una alimentació nutritiva i equilibrada, però el ritme de la vida moderna pot fer que es mengi de forma més pràctica que plaent.
A més, en la cultura alimentària coreana, hi ha certes normes d'etiqueta que influeixen en la dinàmica: en els àpats més formals es respecta l'ordre d'edat i se serveix primer als més grans, i hi ha una etiqueta específica sobre com usar bastonets i culleres. Això pot fer que l'experiència sigui més estructurada i menys espontània que a Espanya, on la conversa i la pausa entre plats formen part del gaudi.
Una qüestió de costum i context
No és que el menjar coreà no sigui saborós —de fet, molts estrangers adoren els seus sabors intensos i variats—, sinó que la cultura del menjar a Corea del Sud posa èmfasi en la funcionalitat, l'eficiència i la tradició compartida, de vegades per damunt de la pausa i el gaudi prolongat que caracteritza la cultura alimentària espanyola.
En definitiva, la frase de Marc resumeix un xoc cultural: a Corea del Sud es menja de manera diferent, i encara que aquesta manera no estigui centrada en “gaudir” tal com s'entén a Espanya, és part d'una rica tradició culinària pròpia. El menjar coreà pot ser un festí de sabors i tècniques, però sovint s'integra en un ritme de vida més ràpid, on l'acte de menjar és tant funcional com social.