Luka Modric va créixer en una realitat molt diferent de la que acabaria vivint com a estrella del Reial Madrid i capità de Croàcia. Quan tenia tot just sis anys, la guerra va obligar la seva família a abandonar casa seva i refugiar-se a Zadar. Durant aquella etapa, diversos membres de la família van conviure en condicions molt precàries. El mateix futbolista ha recordat que "vivíem en una habitació de 20 metres quadrats", una imatge que resumeix els anys més difícils de la seva infància.
La guerra va marcar profundament Modric. La seva família va haver de fugir de casa seva i refugiar-se durant anys en hotels utilitzats per allotjar desplaçats. El centrecampista recorda encara les sirenes, les explosions i els míssils, a més de la mort del seu avi Luka, de qui va heretar el nom. "És el que m'ha marcat per a tota la vida", va explicar en una entrevista amb la FIFA en recordar aquella època.
El futbol era la seva manera d'escapar de la guerra
Dins d'aquell entorn, la pilota es va convertir en una via d'escapament. Modric passava hores jugant als aparcaments i terrenys pròxims als hotels on vivia la seva família. No hi havia camps en bones condicions ni instal·lacions especials: algunes pedres servien com a porteries i qualsevol petit espai era suficient per organitzar un partit. El mateix jugador ha explicat que el futbol li permetia desconnectar de tot el que estava passant al voltant.
Aquella infància també va endurir el seu caràcter. Modric era petit físicament i havia d'enfrontar-se contínuament a nens més grans i més forts, però mai va deixar de competir. Els cops, l'asfalt i les dificultats d'aquells partits improvisats van acabar formant una mentalitat que després traslladaria al futbol professional.
De refugiat a capità de Croàcia
Amb el temps, aquella família que havia hagut d'abandonar casa seva va poder veure com Modric construïa una de les carreres més importants del futbol europeu. Va arribar al Reial Madrid, va guanyar la Champions League, va conquerir la Pilota d'Or i va conduir Croàcia fins a una final del Mundial. Però mai ha volgut separar aquests èxits de tot el que havia viscut anteriorment.
Per a Modric, la infància continua sent una part fonamental de la seva identitat. Haver hagut de fugir, compartir espais mínims i créixer escoltant sirenes va deixar una empremta impossible d'esborrar. Abans dels grans estadis i els títols, hi va haver una família refugiada intentant començar de nou a Zadar. I, enmig de tot allò, un nen que trobava en una pilota l'única manera d'oblidar-se durant unes hores de la guerra.