Aliança Catalana travessa una profunda crisi interna al Garraf que amenaça de desmantellar bona part de la seva estructura territorial pocs mesos abans de començar a preparar les eleccions municipals del 2027. Més de 40 militants, la majoria dones, han abandonat la formació de Sílvia Orriols durant els darrers dos mesos a la comarca, dels quals més de 25 han tramitat formalment la baixa a Vilanova i la Geltrú, segons ha denunciat aquest dimecres un grup d'exafiliats. La fuga de militants arriba després de la sortida de l'antic president comarcal i alcaldable de Vilanova, Xavier Cusiné, i de les fortes discrepàncies entre dos sectors del partit per controlar l'executiva local de Cubelles. En un comunicat, que pot avançar El Nacional, els antics afiliats atribueixen la situació a la "deriva dictatorial de la direcció, procediments irregulars i una bretxa insostenible" amb l'organització nacional.
La crisi s'ha anat covant durant els darrers mesos i ha acabat esclatant amb la sortida de desenes de militants. El grup d'exafiliats d'Aliança Catalana-Garraf denuncia que les baixes són conseqüència de discrepàncies "profundes i irreconciliables" tant amb la línia imposada per la Secretaria d'Organització a escala nacional, encapçalada per Oriol Gès, com amb la gestió de la direcció comarcal. "Hem assistit a una degradació accelerada de les formes i dels fons. No podem mantenir la nostra afiliació a una gestió comarcal opaca, marcada per procediments fets a mida i un estil de comandament absolutista que s'allunya radicalment dels principis que vam defensar quan ens vam sumar al projecte", asseguren.
La situació posa especialment en qüestió la capacitat del partit per presentar una candidatura competitiva a Vilanova i la Geltrú, on la formació havia situat Xavier Cusiné com a alcaldable. L'empresari del sector carni, que havia estat presentat el 20 de juny com a cap de llista per a les municipals del 2027, va renunciar al càrrec el setembre al·legant "motius professionals", segons va comunicar el partit. La decisió es va fer pública després d'una reunió extraordinària de l'executiva comarcal del Garraf i va arribar enmig de les discrepàncies internes amb el secretari d'Organització d'Aliança Catalana, Oriol Gès. Cusiné, que és una persona propera a l'alcaldable de Barcelona, Jordi Aragonès, també va deixar la presidència comarcal, que havia assumit des de la creació formal de l'estructura territorial l'octubre del 2024.
La seva sortida va provocar malestar dins l'agrupació local i, posteriorment, el partit va obrir un expedient a Cusiné. Aquest episodi ha acabat tenint un impacte directe en la militància de Vilanova. Cusiné havia estat una figura destacada en el desplegament territorial d'Aliança Catalana. A les eleccions al Parlament del maig del 2024 va ocupar el número 16 de la candidatura per Barcelona i, a banda de la presidència comarcal, també havia assumit responsabilitats en l'estructura nacional del partit. Era l'encarregat de les escoles de formació i havia coordinat la trobada de Vidreres del 17 de juliol per preparar els futurs representants municipals de la formació. La seva sortida ha deixat, per tant, un buit en l'organització territorial i en la preparació de les municipals.
Una executiva de Cubelles impugnada
El conflicte també s'ha traslladat a Cubelles, on l'elecció de la nova executiva local el passat 26 d'octubre va acabar amb un enfrontament entre dos sectors del partit, segons pot confirmar El Nacional i va avançar el Diari Ara. La disputa, que s'arrossegava des del febrer, tenia com a principal objectiu decidir qui havia de liderar l'agrupació: el sector que finalment es va imposar defensava Àngels Grifell, mentre que els militants derrotats apostaven per Laura Vilar.
L'assemblea va acabar amb la victòria de la candidatura oficialista per vuit vots a cinc i amb la plantada dels perdedors, alguns dels quals van abandonar la militància. Un dels membres de la llista derrotada, fins i tot, va deixar el carnet del partit damunt la taula d'Oriol Gès, que coordinava l'assemblea. El sector perdedor considera que el procés no va respectar les garanties democràtiques i ha traslladat les seves queixes a la comissió de garanties del partit. Es tracta, de fet, de la primera impugnació d'una elecció d'una executiva local d'Aliança Catalana.
Els reclamants denuncien que la direcció va convocar l'assemblea amb només set dies d'antelació, malgrat que el reglament intern estableix un termini de 45 dies. També qüestionen el dret a vot de diversos afiliats. Entre altres irregularitats, sostenen que dues persones van regularitzar les quotes pendents només tres dies abans de la votació, quan els estatuts preveuen una penalització de sis mesos per recuperar plenament els drets de militància en aquests casos. Una d'aquestes persones, a més, disposava d'un informe desfavorable del comitè comarcal que, segons els reclamants, l'hauria d'haver impedit ser escollida. També qüestionen el dret a vot de Grifell, que tenia un expedient disciplinari obert. El sector perdedor també acusa Gès d'haver actuat amb parcialitat i d'haver impedit que es posessin sobre la taula les suposades irregularitats abans de començar la votació, tot i que era competència de la mesa electoral dirigir la sessió.
En aquest context, els més de 40 militants que han abandonat Aliança Catalana al Garraf alerten que la pèrdua de la base militant compromet seriosament la capacitat de desplegament del partit. Especialment a Vilanova i la Geltrú, on la formació encara no té un nou alcaldable i on la sortida de Cusiné ha deixat tocada l'estructura que havia de preparar la candidatura municipal del 2027.