Luis, assessor financer, llança una advertència dirigida a aquells que s'acosten a la jubilació confiant que tenir l'habitatge pagat serà suficient. El seu plantejament parteix d'una idea senzilla: fins i tot sense hipoteca ni lloguer, viure amb menys de 1.500 euros mensuals pot resultar complicat quan apareixen despeses fixes, alimentació, subministraments, assegurances, salut, transport i qualsevol imprevist.
El seu càlcul utilitza un escenari deliberadament conservador. Si una persona cobra al voltant de 1.500 euros abans de jubilar-se, Luis proposa fer números pensant que podria quedar-se amb uns 750 euros de pensió. No significa que la Seguretat Social redueixi automàticament l'últim sou a la meitat, sinó que recomana preparar-se per a una caiguda important d'ingressos i evitar arribar a aquesta etapa depenent únicament de la prestació pública.
Pensar en 750 euros canvia per complet els comptes
La pensió real depèn de les bases per les quals s'hagi cotitzat, els anys acumulats i l'edat a la qual s'accedeixi a la jubilació. El 2026, la Seguretat Social parteix d'un percentatge del 50% de la base reguladora amb 15 anys cotitzats i l'incrementa progressivament conforme augmenta la carrera de cotització. Per això dos treballadors amb el mateix últim sou poden acabar cobrant pensions molt diferents.
El missatge de Luis, per tant, no pretén substituir aquest càlcul oficial. Busca obligar el futur jubilat a preguntar-se si podria mantenir el seu nivell de vida amb bastant menys diners. Fins i tot amb la casa pagada continuen existint IBI, comunitat, electricitat, aigua, alimentació, assegurances, reparacions i despeses mèdiques o familiars. Un pressupost ajustat pot convertir-se ràpidament en insuficient quan apareix una factura extraordinària. I com més petit sigui el coixí disponible, menys marge hi haurà per absorbir imprevistos.
La jubilació també es prepara abans de deixar de treballar
La recomanació és calcular amb antelació quant costarà realment viure cada mes i comparar aquesta xifra amb una estimació personalitzada de la futura pensió. Si apareix una diferència important, encara hi ha marge per crear estalvi, reduir deute, complementar ingressos o revisar determinades decisions financeres abans d'abandonar definitivament el mercat laboral.
La frase de Luis és deliberadament contundent perquè trenca una idea bastant estesa: tenir-ho tot pagat no significa tenir resolta la jubilació. Un habitatge sense hipoteca elimina una de les despeses mensuals més grans, però no cobreix la resta. Si una persona necessita prop de 1.500 euros per viure amb tranquil·litat i acaba rebent al voltant de 750, tindrà un problema evident. El seu consell és senzill: no esperar al dia de la jubilació per descobrir quina serà realment la diferència.