La Llei de Propietat Horitzontal aclareix un dels temes que més conflictes genera a les comunitats de veïns: el paper dels propietaris morosos a les juntes. Existeix una creença molt estesa segons la qual qui no paga les quotes perd automàticament el dret a votar, però la realitat jurídica és força més matisada i sol sorprendre molts presidents i administradors de finques.
La confusió és habitual perquè, en la pràctica, moltes comunitats actuen com si el morós no pogués ni participar. Tanmateix, la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) no va tan lluny. El legislador va optar per una solució intermèdia que busca garantir la participació, però sense permetre que qui no compleix amb les seves obligacions econòmiques influeixi en les decisions col·lectives.
Quins drets té realment un veí morós
La resposta correcta és que sí que poden assistir, parlar i votar, però el seu vot no compta. La LPH no prohibeix al propietari morós aixecar la mà ni expressar la seva opinió durant la junta. Pot ser present, intervenir en els debats i manifestar la seva posició en cada punt de l'ordre del dia, igual que qualsevol altre veí.
La diferència rau en el moment clau amb el recompte de vots. Encara que el morós voti a favor o en contra d'un acord, aquest vot s'ignora a efectes legals mentre mantingui deutes amb la comunitat. És a dir, no se suma ni resta per assolir les majories necessàries. A la pràctica, la seva participació és simbòlica, però no decisiva.
Què diu exactament la Llei de Propietat Horitzontal
El fonament legal es troba a l'article 15.2 de la Llei de Propietat Horitzontal. Aquest precepte estableix que els propietaris que no estiguin al corrent de pagament “podran participar en les deliberacions”, però “no tindran dret de vot”. Aquesta redacció és la que genera la confusió, perquè no parla d'expulsió ni de prohibició de votar, sinó de la validesa del vot.
Això significa que la comunitat no pot impedir l'entrada del morós a la junta, ni silenciar-lo, ni obligar-lo a abandonar la reunió. Tampoc pot impedir-li votar formalment. L'únic que ha de fer és no computar el seu vot quan es calculen les majories necessàries per aprovar acords. A la pràctica, aquesta regulació busca un equilibri: es respecta el dret de participació, però es protegeix la comunitat davant els qui no compleixen amb les seves obligacions econòmiques. Així doncs, la propera vegada que sorgeixi aquest debat en una junta, convé tenir-ho clar: el morós pot votar, però el seu vot no val.