Durant anys, els basars han format part del paisatge comercial en moltes ciutats espanyoles, convertits en negocis familiars capaços d'oferir de tot a preus competitius. Tanmateix, en els últims temps, cada vegada és més habitual veure com alguns d'aquests establiments abaixen la persiana. L'explicació, segons alguns empresaris del sector, no és només en la competència o en el canvi d'hàbits de consum.

El problema és més profund i té a veure amb una transformació dins de la pròpia comunitat empresarial d'origen xinès, on es busca un model cada vegada més rendible.

El canvi de model: del basar al bufet

Un jove empresari xinès ho resumeix de manera clara, ja que molts propietaris estan deixant enrere el model tradicional de basar per apostar per negocis de restauració, especialment bufets de gran format on hi ha una inversió monumetal.

D'aquesta manera, aquests nous locals requereixen inversions molt més elevades i una estructura completament diferent. No es tracta només d'obrir un restaurant, sinó de muntar espais amplis, amb gran capacitat i una oferta molt variada. La dada que crida l'atenció és el cost: alguns d'aquests bufets poden assolir despeses mensuals properes als 100.000 euros, incloent-hi lloguer, personal, subministraments i producte.

Més risc, però també més ingressos potencials

Aquest canvi respon a una lògica empresarial. I és que, encara que el risc és més gran, també ho és el potencial de facturació. Un basar tradicional té marges més ajustats i depèn molt del volum de vendes diàries. En canvi, un bufet ben ubicat pot generar ingressos elevats si aconsegueix atraure un gran nombre de clients. D'aquesta manera, molts empresaris opten per assumir aquest salt, encara que impliqui una inversió inicial molt més alta i una gestió més complexa.

Tanmateix, no tots els negocis aconsegueixen consolidar-se, cosa que explica que el sector estigui en plena transformació. En paral·lel, els basars pateixen una saturació creixent, amb massa establiments competint en zones similars. En el fons, el que està passant és un canvi d'estratègia que busca passar d'un model estable però limitat a un altre més ambiciós, amb costos més elevats, però també amb expectatives de benefici més altes.