En un mercat laboral cada vegada més saturat de títols universitaris i màsters de prestigi, la realitat econòmica dels oficis tradicionals està trencant tots els esquemes preestablerts. L'empresari José Elías, una de les fortunes més destacades d'Espanya, ha llançat una reflexió que s'ha tornat viral per la seva cruesa i realisme, ja que la rendibilitat de les professions tècniques enfront de les carreres.

Segons Elías, el desequilibri entre l'oferta i la demanda ha provocat que un bon electricista no només tingui plena ocupació, sinó que la seva capacitat de facturació superi amb escreix la de perfils tradicionalment associats a l'èxit, com el dels advocats.

La crisi del sector serveis enfront de l'or de la Formació Professional

L'argument d'Elías no es basa en una suposició, sinó en l'operativa diària de les seves empreses d'energia i infraestructures. "Un electricista fa les seves 9 hores al dia i, si és bo i autònom, acaba guanyant més diners que un advocat que hi posa 16 hores en un gran despatx de la Castellana", afirma amb contundència. Per a l'empresari, la societat espanyola ha comès l'error de titulitis, empenyent les noves generacions cap a carreres universitàries que avui pateixen una precarietat galopant, mentre es menyspreava la Formació Professional tècnica, que avui viu una edat d'or per l'absoluta falta de relleu generacional. 

Aquesta escassetat de mà d'obra qualificada ha disparat els preus dels serveis tècnics. Mentre un jove graduat en Dret competeix en un mercat hiperregulat i amb sous d'entrada estancats, un tècnic especialitzat en instal·lacions elèctriques o fotovoltaiques s'ha convertit en un perfil unicorn. La capacitat de negociació d'aquests professionals és avui total; poden triar projectes, fixar les seves tarifes i, el més important, gaudir d'una conciliació de la qual manquen els professionals dels grans bufets d'advocats, atrapats en jornades interminables de facturació per hores.

La fi del prestigi universitari com a motor econòmic

La provocadora frase de José Elías posa sobre la taula un debat necessari sobre el futur del treball a Espanya. El prestigi social d'anar a la universitat està xocant amb la paret del compte de resultats a final de mes. Elías insisteix que no es tracta de desprestigiar la formació acadèmica, sinó de valorar la perícia tècnica que avui mou l'economia real. Si la tendència continua, l'ascensor social de les pròximes dècades no viatjarà amb vestit i corbata, sinó amb roba de feina i amb un maletí d'eines a la mà.

Així doncs, en un context on la transició energètica i la digitalització de les llars exigeixen milers de nous tècnics cada any, el consell d'Elías és clar: mirem on és la necessitat real del mercat. La rendibilitat avui no és al despatx més alt, sinó al quadre elèctric que ningú sap arreglar.