José Capote, psicòleg: “Si em diuen que els agradaria deixar de fumar, no els ajudo”

El psicòleg José Capote llança una reflexió que genera debat: afirma que quan algú simplement declara “vull deixar de fumar”, això no és suficient perquè ell pugui ajudar-los a abandonar el tabac de forma sostenible. Encara que no podem reproduir literalment el contingut del vídeo enllaçat, el seu argument es basa en un principi bàsic de la psicologia del comportament: el canvi efectiu requereix més que una intenció; exigeix motivació activa, compromís i estratègies estructurades.

El problema del tabac a Espanya

El tabaquisme continua sent un problema important de salut pública a Espanya. Segons dades recents del Ministeri de Sanitat, el 22 % de la població major de 15 anys fuma diàriament, mentre que al voltant d'un 2 % ho fa ocasionalment, i la resta són exfumadors o no fumadors. Això suposa més de 8,6 milions de persones majors de 15 anys que fumen amb regularitat al país.

El consum varia per franges d'edat: entre els adults joves de 15 a 24 anys el percentatge voreja el 15 %, mentre que en persones de 25 a 34 anys aquest percentatge augmenta fins al 26 %, i es manté al voltant del 24 % en edats intermèdies. Tot i que s'observa una tendència general a la baixa en fumadors diaris en els últims anys, el tabaquisme continua afectant una part significativa de la població i representa una càrrega important per a la salut pública.

Les xifres també mostren diferències de gènere: els homes tendeixen a fumar més que les dones, i les taxes de consum disminueixen amb l'edat, sent molt més baixes entre els més grans de 65 anys.

Conseqüències nocives del tabac

Els metges adverteixen que el tabac és una de les principals causes de malaltia i mort evitable a Espanya i al món. El consum prolongat està directament associat amb un risc més elevat de càncer de pulmó, malalties cardiovasculars, bronquitis crònica, emfisema i altres problemes respiratoris greus. A més, l'exposició al fum aliè perjudica els no fumadors, especialment els nens i les persones vulnerables.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el tabac causa més de 8 milions de morts cada any en l'àmbit global, incloent-hi morts per exposició passiva. Tot i que la majoria es concentra entre fumadors actius, milions de no fumadors també pateixen els efectes del fum aliè.

Com poden ajudar els experts

Els professionals de la salut i psicòlegs especialitzats en addiccions poden ajudar els fumadors que estan realment compromesos a deixar l'hàbit, mitjançant estratègies com:

• Avaluacions individuals del patró de consum i motivació.

• Teràpies conductuals per identificar i modificar els desencadenants de l'hàbit.

• Plans personalitzats d'abandonament, que poden incloure assessorament conductual, suport en grup o teràpies de reemplaçament de nicotina.

• Seguiment continuat per mantenir l'abstinència i gestionar recaigudes.

Aquestes intervencions han demostrat ser més eficaces que intentar deixar el tabac en solitari o basant-se només en la voluntat momentània.

Per què José Capote sosté que no pot ajudar només amb voler deixar-ho

Segons la perspectiva de José Capote, deixar de fumar no es redueix a una frase o desig passatger. Perquè un professional pugui ajudar, el pacient ha de:

• Tenir una motivació clara i sostinguda per canviar.

• Estar disposat a seguir un pla estructurat i comprometre's amb les eines del tractament.

• Reconèixer que el tabac és una addicció física i psicològica, no només un hàbit que s'abandona amb força de voluntat.

Dir "vull deixar de fumar" és un primer pas, però sense un compromís actiu i accions concretes, fins i tot el millor suport professional pot no ser eficaç. Els experts insisteixen que el procés de deixar el tabac és un canvi profund que requereix temps, suport i estratègies adaptades a cada persona. Això és el que, segons Capote, realment permet avançar cap a una vida sense tabac.