Irene Maurazos, psicòloga, sobre fer dieta: “El menjar no és un enemic ni l’exercici un càstig”

En un context en què les dietes restrictives i l'obsessió pel cos perfecte proliferen, la psicòloga Irene Maurazos llança una reflexió alliberadora: “El menjar no és un enemic ni l'exercici un càstig”. Aquesta afirmació, compartida en el seu vídeo, va més enllà d'un consell nutricional: és una invitació a reconstruir la nostra relació amb l'alimentació i l'exercici, deixant enrere creences negatives que generen culpa, frustració o estrès innecessari.

Salut emocional, alimentació i exercici

La salut emocional es refereix a la capacitat de gestionar les nostres emocions, enfrontar-nos a l'estrès i mantenir un equilibri psicològic, fins i tot davant desafiaments quotidians. Avui dia, amb la pressió social sobre l'aspecte físic i la hiperexposició de "cossos ideals" a les xarxes, moltes persones desenvolupen una relació problemàtica amb el menjar i l'exercici, que pot afectar tant el seu benestar mental com físic. Vegem com especialistes en psicologia i nutrició adverteixen que classificar aliments en bons o dolents i fer servir dietes estrictes pot portar a comportaments disfuncionals i emocions negatives, com ara culpa o ansietat.

Tenir una actitud sana no consisteix a veure l'alimentació com una lluita constant o a pensar que només “mèrits” fer exercici si has menjat poc, sinó a comprendre que tots dos són elements essencials per al benestar integral. Segons Maurazos, i el que diverses investigacions recolzen, veure el menjar com un enemic pot crear un cercle de restricció i atracaments, mentre que percebre l'exercici com a càstig pot convertir una activitat beneficiosa en una font d'estrès.

Què hauríem de menjar per estar saludables

Una dieta equilibrada no significa eliminar grups sencers d'aliments o comptar obsessivament calories; es tracta d'assegurar varietat i qualitat nutricional:

Fruites i verdures: aporten vitamines, minerals i fibra, essencials per a la funció immunològica i la digestió.

Proteïnes magres: carn, peix, ous, llegums i fruits secs ajuden a mantenir massa muscular i sacietat.

Carbohidrats complexos: cereals integrals, patates o arròs aporten energia sostinguda.

Greix saludable: oli d'oliva, alvocat i peixos rics en omega‑3 afavoreixen la salut cardiovascular.

Aquest enfocament afavoreix la nutrició sense culpa, centrat en el benestar general més que en el número a la bàscula, cosa que també contribueix a millorar la salut emocional en reduir sentiments negatius associats al menjar.

Exercici: quan i per què

L'activitat física regular és un altre pilar de la salut: millora l'estat d'ànim, redueix l'estrès i enforteix els sistemes cardiovascular i musculoesquelètic. Segons organitzacions sanitàries, realitzar almenys 150 minuts setmanals d'exercici moderat (com caminar de pressa, bicicleta o natació) o 75 minuts intensos (córrer, esports competitius) és una bona pauta per a la majoria d'adults. Complementar-ho amb dues sessions setmanals de força ajuda a mantenir força i densitat òssia.

Important: l'objectiu no és “castigar” el cos pel qual has menjat, sinó cuidar-lo i enfortir-lo; així l'exercici es converteix en una font de benestar i no en una penitència, com Maurazos es fa ressò d'assenyalar.

Beneficis d'una bona relació amb el menjar i l'exercici

Adoptar aquesta perspectiva ofereix múltiples beneficis:

Millora de l'estat emocional: menys ansietat i culpa associada a hàbits alimentaris o físics.

Major gaudi de la vida social i dels àpats.

Millor imatge corporal, no per perfecció estètica, sinó per apreciació funcional del propi cos.

Reducció de riscos de malalties cròniques, com diabetis o problemes cardiovasculars.

En definitiva, com assenyala Irene Maurazos, canviar l'enfocament de “càstig i recompensa” per un d’autocura i respecte cap a nosaltres mateixos ajuda a construir una relació sana amb l'alimentació i l'exercici que afavoreix tant la salut física com l'emocional.