L'ús de targetes d'empresa torna a situar-se sota el focus de la inspecció fiscal i laboral. El que per a molts treballadors pot semblar un simple benefici quotidià com el fet de pagar àpats amb la targeta corporativa o la targeta restaurant, pot convertir-se en un problema seriós quan la despesa no respon a una necessitat professional. La frontera entre despesa laboral i despesa personal és molt més estricta del que sovint s'assumeix.
Les targetes d'empresa no constitueixen un mitjà de pagament lliure. La seva finalitat està clarament delimitada per cobrir desemborsaments vinculats a l'activitat laboral. Quan un empleat utilitza aquests instruments per a finalitats privades, el conflicte ja no és únicament intern amb l'empresa. També pot derivar en conseqüències fiscals si aquestes despeses es presenten com a deduïbles o exemptes.
Hisenda i la fiscalitat de les despeses mal justificades
El problema sorgeix quan l'empresa incorpora aquests consums a la seva comptabilitat com a despeses professionals. Si en una comprovació l'Agència Tributària conclou que els àpats no guarden relació amb la feina, pot rebutjar la deducció fiscal. Aquest ajust no és menor, ja que pot anar acompanyat de sancions econòmiques i regularitzacions tributàries.
A més, la despesa podria reinterpretar-se com a retribució en espècie per al treballador. En aquest escenari, l'import abonat mitjançant la targeta deixa de considerar-se una despesa empresarial i passa a integrar-se en la base imposable de l'empleat. El resultat és un impacte directe en la tributació personal, cosa que molts usuaris d'aquests sistemes desconeixen.
Conseqüències laborals que els tribunals ja han avalat
Més enllà del pla fiscal, la utilització indeguda de targetes corporatives presenta implicacions laborals rellevants. La jurisprudència espanyola ha consolidat un criteri clar pel qual l'ús irregular pot constituir una transgressió de la bona fe contractual. Aquesta figura jurídica habilita fins i tot l'acomiadament disciplinari en supòsits greus o reiterats.
Existeixen resolucions judicials que han validat cessaments per utilitzar la targeta restaurant durant períodes de baixa mèdica, vacances o situacions alienes a l'acompliment professional. La lògica és consistent ja que el benefici s'atorga per facilitar l'activitat laboral, no per finançar consums privats. El risc s'intensifica quan el patró d'ús revela habitualitat o intencionalitat. En aquests casos, la irregularitat ja no es percep com un simple error administratiu, sinó com un abús de confiança.
En la pràctica, la combinació de conseqüències fiscals i laborals converteix aquesta qüestió en un terreny especialment sensible. El que pot semblar un detall menor en la rutina diària pot activar inspeccions, sancions i conflictes contractuals. Així doncs, la clau continua sent la de justificar adequadament el caràcter professional de cada despesa.