Hi ha moviments quotidians que semblen tan simples que només es valoren quan comencen a costar. Un d'ells és ajupir-se fins a terra i tornar a incorporar-se. Moltes persones jubilades deixen de fer-ho a poc a poc perquè els resulta incòmode, senten inseguretat o simplement troben maneres d'evitar-ho. El problema és que, com menys es practica, més difícil pot resultar recuperar després aquesta combinació de força, mobilitat i equilibri.
Ajupir-se per recollir alguna cosa, posar-se unes sabates o agafar un objecte baix obliga a coordinar turmells, genolls, malucs i tronc. També exigeix força suficient per tornar a posar-se dret. Si aquest gest desapareix completament de la rutina durant mesos o anys, el cos perd confiança i capacitat en aquest rang de moviment.
Deixar d'ajupir-se accelera la pèrdua de mobilitat
No es tracta d'obligar-se a tocar el terra cada dia, sinó de mantenir certa exposició a moviments que impliquin flexionar malucs i genolls. Una esquat parcial subjectant-se a una taula, agafar un objecte col·locat a mitja altura o baixar lentament cap a una cadira ja poden servir com a treball progressiu.
La clau és no esperar a perdre completament aquesta capacitat. Quan una persona evita sistemàticament qualsevol moviment cap avall, acaba depenent cada vegada més de mobles alts, ajudes externes o d'altres persones per a tasques molt bàsiques. Recuperar-ho després sol requerir més força, temps i supervisió.
Practicar-ho amb seguretat pot protegir l'autonomia
Per als qui encara poden fer-ho amb comoditat, convé mantenir el gest dins de la vida diària. Es pot començar amb una cadira estable darrere, recolzar les mans si cal i baixar només fins on resulti segur. Amb el temps, si hi ha bona tolerància, es pot ampliar a poc a poc el recorregut.
També ajuda a treballar cames i glutis mitjançant aixecar-se i asseure's d'una cadira, pujar petits esglaons o fer elevacions de talons. Aquests exercicis preparen el cos per a moviments més exigents i poden millorar la confiança. Si hi ha problemes importants d'equilibri, dolor intens de genoll o maluc, marejos o antecedents recents de caigudes, és millor consultar amb un fisioterapeuta abans d'intentar baixar molt.
L'objectiu no és demostrar flexibilitat, sinó conservar una habilitat quotidiana. Poder ajupir-se i tornar-se a aixecar facilita moltes tasques i pot ser decisiu per continuar vivint amb autonomia. El que avui sembla un gest sense importància pot convertir-se demà en una capacitat difícil de recuperar si deixem d'utilitzar-la per complet.
