Dormir amb el ventilador encès pot ajudar a agafar el son durant una nit calorosa, però col·locar-lo apuntant directament al cos no sempre és una bona idea. L'aparell no refreda l'aire, accelera el seu moviment i afavoreix l'evaporació de la suor. Si aquest corrent roman sobre la cara, el coll o l'esquena durant hores, algunes persones poden despertar-se amb sequedat, rigidesa i una sensació de descans incomplet.
El cansament matinal no apareix perquè el ventilador “robi energia”, sinó perquè certes molèsties poden fragmentar el son. El corrent constant resseca la boca, els ulls i les fosses nasals, especialment quan l'habitació ja té poca humitat. La congestió, la irritació o la necessitat de beure aigua poden provocar petits despertars que amb prou feines es recorden, però redueixen la continuïtat del descans.
L'aire directe pot alterar la respiració nocturna
Quan el nas es resseca, la mucosa pot irritar-se i produir una sensació paradoxal d'obstrucció. Això afavoreix que la persona respiri per la boca, ronqui més o es desperti amb la gola aspra. Els qui tenen al·lèrgies també poden empitjorar perquè les aspes aixequen pols, àcars, pol·len i partícules dipositades en mobles, roba de llit o en el mateix ventilador.

Els ulls són un altre punt sensible. Encara que estiguin tancats, un corrent constant pot accelerar l'evaporació de la llàgrima, sobretot en persones que dormen amb les parpelles parcialment obertes. El resultat pot ser coïssor, visió borrosa o pesadesa en aixecar-se. Aquesta incomoditat s'interpreta fàcilment com a cansament general, encara que l'origen sigui una nit plena d'interrupcions petites.
No cal apagar-lo, sinó col·locar-lo millor
També és possible despertar amb el coll o l'esquena rígids. El ventilador no causa per si mateix una contractura, però el refredament prolongat sobre una zona immòbil pot augmentar la sensació de tensió muscular. Si a més es dorm en una postura incòmoda, el dolor en aixecar-se serà més gran i contribuirà a percebre que el cos no s'ha recuperat.
La solució consisteix a evitar que el raig apunti fixament al llit. És preferible activar el mode oscil·lant, dirigir-lo cap a una paret o col·locar-lo a una certa distància per moure l'aire de tota l'habitació. Una velocitat baixa, un temporitzador i les aspes netes redueixen molèsties. Si persisteixen esgotament, roncs intensos, pauses respiratòries o somnolència diària, no convé culpar únicament el ventilador: pot existir un trastorn del son que necessiti valoració professional. A més, convé ventilar el dormitori abans de ficar-se al llit i mantenir una temperatura estable durant tota la nit.