Molts jubilats tenen dificultats per arribar a final de mes no perquè la seva pensió sigui insuficient des del principi, sinó perquè destinen una part important dels seus ingressos a ajudar fills adults. Els experts en finances adverteixen que aquesta ajuda, quan es torna constant i no té límits clars, pot posar en risc l'estalvi acumulat durant tota una vida.
El problema sol començar amb despeses puntuals com una factura, una reparació, una mensualitat del lloguer o una compra imprevista. No obstant això, aquestes ajudes poden convertir-se en transferències habituals que acaben formant part del pressupost familiar dels fills. El jubilat deixa llavors d'utilitzar la seva pensió per cobrir les seves pròpies necessitats i comença a sostenir econòmicament una altra llar.
Ajudar massa pot comprometre la jubilació
Molts pares senten culpa en dir que no, especialment quan els seus fills travessen dificultats laborals, tenen hipoteques elevades o han de mantenir els seus propis fills. El desig de protegir-los pot portar-los a assumir despeses que ja no els corresponen. El problema apareix quan aquesta generositat obliga a reduir alimentació, calefacció, oci o cures mèdiques.
També és freqüent utilitzar estalvis per pagar deutes aliens, lliurar diners sense establir terminis o convertir-se en avalador. Aquestes decisions poden semblar temporals, però tenen conseqüències difícils de revertir. Un jubilat disposa de menys temps per recuperar el capital perdut i no pot compensar-ho fàcilment augmentant els seus ingressos.
Posar límits no significa abandonar els fills
Els assessors recomanen calcular primer quant necessita el pensionista per viure amb seguretat, incloent-hi despeses bàsiques, imprevistos i dependència futura. Només després hauria de decidir quina quantitat pot prestar o regalar sense alterar la seva estabilitat. També convé diferenciar entre una emergència real i una ajuda repetida que impedeix als fills ajustar el seu propi pressupost.
La realitat és que donar suport a la família no hauria de significar quedar-se sense marge econòmic. Dir que no a determinades peticions pot ser incòmode, però també protegeix el jubilat i evita crear una dependència permanent. Establir una quantitat màxima, no tocar el fons d'emergència i rebutjar avals arriscats permet ajudar sense posar en perill l'habitatge, la salut ni la tranquil·litat financera. Una jubilació segura exigeix recordar que els estalvis acumulats han de cobrir primer les necessitats de qui els va generar.