Triar entre un pla de pensions i un fons d'inversió no depèn només de la rendibilitat esperada. La gran diferència està en la fiscalitat, la liquiditat i el moment en què es vol recuperar els diners. Un expert en fiscalitat ho resumiria així: el pla de pensions pot ajudar a pagar menys IRPF avui, però el fons d'inversió sol donar més flexibilitat durant el camí.
El pla de pensions té un avantatge clar en la declaració de la renda. Les aportacions redueixen la base imposable de l'IRPF, amb un límit general de 1.500 euros a l'any en plans individuals. Això pot ser interessant per a aquells que tenen ingressos alts i tributen en trams elevats, perquè l'estalvi fiscal immediat és més gran com més alt sigui el tipus marginal.
El pla ajorna impostos
El problema és que aquest estalvi no significa que Hisenda desaparegui. Els diners que es rescaten del pla de pensions tributen com a rendiment del treball, no com a guany de l'estalvi. Això pot ser delicat si es recupera molt capital de cop, perquè pot elevar la factura fiscal l'any del rescat.
Per això, el pla de pensions funciona millor quan es pensa de veritat en la jubilació i es planifica com retirar els diners a poc a poc. No és un producte pensat per estalviar a mitjà termini ni per tenir els diners disponibles si apareix una oportunitat, una emergència o un canvi de plans.
El fons dona més llibertat
El fons d'inversió no redueix la base imposable en aportar diners, però té un altre avantatge important: permet traspassar d'un fons a un altre sense tributar en aquell moment, sempre que es compleixin les condicions legals. Només es paga quan es ven i es recuperen els diners. A més, els guanys tributen en la base de l'estalvi, no com a rendiment del treball.
L'elecció, per tant, no hauria de fer-se per moda. Si una persona busca estalviar exclusivament per a la jubilació, té un IRPF alt i no necessita liquiditat, el pla pot tenir sentit. Si vol flexibilitat, canviar d'estratègia, disposar dels diners abans o evitar sorpreses en rescatar-los, el fons sol ser més còmode. En molts casos, la resposta més sensata no és triar un o altre, sinó fer servir el pla només fins al límit fiscal que compensi i deixar la resta de l'estalvi a llarg termini en fons ben diversificats.