Arribar tard a la feina de manera reiterada pot constituir, en principi, un incompliment laboral susceptible de sanció. Tanmateix, l'anàlisi jurídica canvia quan l'empresa ha mantingut una actitud de tolerància prolongada davant d'aquesta conducta. En aquests escenaris, l'acomiadament disciplinari no sempre resulta vàlid, fins i tot encara que els retards hagin estat constants durant llargs períodes.
L'element clau no és únicament el comportament del treballador, sinó la reacció empresarial davant d'aquest comportament. Quan una companyia coneix i permet durant mesos o fins i tot anys determinades pràctiques sense aplicar mesures correctores, els tribunals solen examinar la situació sota un principi jurídic ben consolidat.
La doctrina dels actes propis en l'àmbit laboral
La jurisprudència laboral ha desenvolupat de manera reiterada l'anomenada doctrina dels actes propis, un criteri que impedeix a l'empresa adoptar decisions contradictòries amb la seva conducta prèvia. Si l'ocupador ha tolerat sistemàticament els retards sense advertiments ni sancions, es considera que ha generat una expectativa legítima en el treballador perquè pugui mantenir aquest costum sense problema.
Aquest principi no elimina la facultat disciplinària de l'empresa, però sí que en condiciona l'exercici quan decideixi actuar. No resulta jurídicament consistent acceptar una conducta durant un període prolongat i, de forma sobtada, transformar-la en causa d'acomiadament sense un canvi de criteri clarament comunicat en forma de sanció o advertiment.
La necessitat d'advertència prèvia
Els tribunals solen exigir un element essencial en aquests casos com ho és l'advertiment exprés. L'empresa ha d'informar el treballador que la conducta prèviament consentida deixa de ser tolerada i que la seva reiteració podrà comportar sancions. Aquest avís actua com a mecanisme de correcció i com a garantia de seguretat jurídica. En cas d'absència d'aquest advertiment, l'acomiadament disciplinari presenta un alt risc de ser declarat improcedent. La raó és que l'empresa, mitjançant la seva inacció prolongada, ha contribuït a normalitzar la situació dins de la relació laboral, per irregular que sigui sobre el paper.
Des d'una perspectiva jurídica, la tolerància empresarial pot alterar la qualificació de la gravetat de l'incompliment i limitar la capacitat sancionadora posterior de l'ocupador. El dret laboral busca evitar canvis abruptes que perjudiquin el treballador quan la pròpia empresa ha mantingut una conducta permissiva. Així doncs, la gestió disciplinària exigeix coherència, progressivitat i comunicació clara. Elements que, en la pràctica, resulten determinants en la validesa de qualsevol acomiadament.