Durant els més de mil anys que separen les raneres de la mort de la Lloba Capitolina (475) fins que els revolucionaris francesos van guillotinar Lluís XVI (1793), el país romanyol va estar fragmentat en diversos dominis. Mai va assolir una unitat política. Però aquest petit racó de la bota italiana solcat i vertebrat pel riu Po sempre ha format una unitat cultural. I ha tingut un paper molt destacat en la història d’Europa. Durant l’època romana ja era la rebotiga de la capital imperial. I durant les edats mitjana i moderna va guanyar un gran protagonisme: va ser un espai de trobada i d’intersecció i es va convertir en el rovell de l’ou de la cultura, de la política i de la ciència a la Itàlia eterna, la que va engendrar, materialitzar i, finalment, soterrar el Renaixement. Això és el país romanyol.
Bolonya, camp base
Descobrirem Bolonya (390.000 habitants), la roja (pel color de les seves façanes i per la ideologia de la seva societat), que serà el nostre camp base. Bolonya és al bell mig de la planúria romanyola i, històricament, ha jugat el paper de capital. Bolonya és la ciutat de les torres, unes construccions medievals que tenien la curiosa funció de dirimir i pregonar la riquesa de la família que les feia construir. Era una versió culta i elegant del “qui la té més grossa” aplicada al món de l’arquitectura i de la construcció, que es transformava en un “qui la fa més alta”. Bolonya ens relatarà com era una gran ciutat medieval. Nosaltres seguirem un fil conductual que, mantenint un ordre cronològic, ens explicarà el naixement, creixement, plenitud i crisi d’aquella societat local. Des que és un petit poblament romà, fins que esdevé la seu de la universitat més prestigiosa d’Europa.
Hi passarem dos dies i coneixerem, per fora i per dins, els diversos palaus medievals, renaixentistes i neoclàssics, que expliquen el pas de la història a través dels temps. Els del rei Enzo, d’Accursio, dels Bancs, del Podestà, dels Notaris, de la Mercanzia... Coneixerem, també per fora i per dins, les torres i els temples religiosos medievals de les Set Esglésies, el de Santo Stefano i el de San Petronio, concebut per ser el més gran de la cristiandat, i aturat i inacabat quan la cúria vaticana va tenir notícies de la brutal ambició bolonyesa. L’espectacular Pinacoteca, el singular Archiginnasio (que no és un gimnàs), i les esveltes i misterioses torres de l’època medieval. Però no tot ha de ser història i art. També ens capbussarem en la gastronomia. I no marxarem sense conèixer-la en algun dels restaurants o paradetes de menjar del Quadrilatero (que no és un ring de boxa, sinó el nom del barri històric).
Ravenna, allà on la Lloba Capitolina va exhalar els darrers sospirs
Passarem un dia sencer a Ravenna, situada a un cop de pedra de Bolonya. Ravenna va ser on l’estat romà va exhalar els darrers sospirs. Va ser la tomba dels darrers membres de la darrera família imperial. Avui, passats 1.500 anys, és una petita i deliciosa ciutat (150.000 habitants) que ens explica aquesta història i el silenciós trànsit del poder romà cap a les catacumbes de la política. Ravenna és un testimoni extraordinari d’una època que, a l’escola, ens la van passar per alt. I un gran museu a l’aire lliure, envoltat de moderna quotidianitat. Els mausoleus de Teodoric i de la barcelonina Gal·la Placídia, els baptisteris arrià i neonià, o les basíliques de San Vitale i de Sant’Apollinare, conviuen amb deliciosos restaurants i tradicionals terrasses, que són petits temples de la gastronomia i de l'enologia romanyola.
Mòdena, història de les quatre rodes
També passarem un dia sencer a Mòdena, situada a les envistes de Bolonya. Mòdena (190.000 habitants) no és tan sols la ciutat del vinagre. Ni és una icona de l’automobilisme perquè li va passar pel cap a la família Ferrari. És ben bé al contrari. La tradició fabril en l’elaboració de fermentats i en la fabricació de carros i de carrosses explica el perquè del vinagre i per què la històrica escuderia va néixer a Módena. I això serà el que anirem a descobrir. A través dels testimonis històrics, coneixerem una de les capitals de l’enogastronomia i de l’automobilisme. Mòdena és formatge, és vinagre, és les torres medievals Ghirlandina i Cívica, és les espectaculars places Grande i Roma, és el Palazzo Ducale i és Ferrari, el taller-museu que visitarem per contemplar els bòlids de principis del segle XX i per provar les nostres habilitats al volant amb un simulador de cursa.
San Marino
A San Marino també hi dedicarem un dia sencer. Dalt d’un escarpat penyal que domina tota la planúria romanyola, és un petit estat independent amb més de 1.700 anys d’història. És la república més antiga del món i és allà on el romanyol (que no és italià ni és un dialecte) és més viu que en cap altre lloc. San Marino és un estat on totes les coses són a escala. Té una superfície equivalent al terme municipal de Cervera, i el mateix volum de població que Tortosa. Només va perdre dos compatriotes durant la I Guerra Mundial. I el seu govern està a càrrec d’un consell de capitans regents que recorden els vells consistoris municipals de la Catalunya foral anterior a 1714. A San Marino coneixerem els edificis que expliquen la seva pregona i enigmàtica existència: la basílica, el Palazzo Pubblico i el Museu de la Tortura.
Taller gastronòmic
I no marxarem sense haver posat les mans a la farina. A Rímini, en una finca particular de la costa romanyola amb uns fogons tradicionals i un jardí a tocar del mar, la seva mestressa ens espera per obrir-nos la cuina de casa seva i oferir-nos un singular i exclusiu taller gastronòmic. A Bolonya havíem descobert els “set secrets” que guarda, gelosament, la ciutat des d’una època immemorial. I a Rímini, ens descobriran els secrets de la cuina casolana i tradicional romanyola i degustarem el resultat del nostre aprenentatge i de les nostres habilitats en un dinar al jardí de la nostra amfitriona. El país romanyol, amb molt de gust us hi espero