Quan parlem en català, molts cops fem servir castellanismes que estan tan normalitzats que no fan saltar les alarmes. Un clar exemple és fer servir l'expressió anar liat quan volem dir que tenim molta feina entre mans. És important saber, però, que aquesta fórmula és un calc del castellà. Així, és moment de deixar de dir que vas liat i començar a fer servir les alternatives correctes en català.
📍 Aquestes paraules catalanes són un calc del castellà: ho sabies?
🗣️ L'expressió que tots fem servir en català, però que realment és un castellanisme
Deixa de dir que vas liat: aquestes són les alternatives correctes en català
Segur que algun cop has fet servir l'expressió anar liat quan estàs molt ocupat i veus que no arribes a tot. Aquesta forma de parlar, però, no és correcta en català. Es tracta d'una traducció directa del castellà i el seu ir/estar liado: "Hoy no puedo salir, estoy muy liado con el trabajo".
Així doncs, com ho hem de dir en català? Has de saber que hi ha diferents alternatives correctes per expressar aquesta sensació d'estar molt enfeinat i actuar precipitadament sense saber ben bé què fer. Per exemple, si no volem caure en castellanismes, podem dir que anem de bòlit: "Avui no puc sortir, vaig de bòlit amb la feina". Altres sinònims que també funcionen i ens permeten deixar enrere el castellanisme és anar atrafegat, anar de cul, anar escopetejat o estar enfeinat, segons el portal lingüístic de 3Cat.
En un registre més informal, i no recollit al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, podem fer servir anar de cul: "No puc venir a la trobada perquè vaig de cul amb el treball". Estar atabalat, no donar l'abast, no saber on girar-se, anar de corcoll també serveixen com a sinònim d'anar de bòlit.
Precisament, el verb liar en si és un castellanisme que fem servir de forma constant en català. L'equivalent és embolicar; encara que té diversos usos segons el context. Si parlem de generar enrenou, el portal ésAdir parla de fer-la grossa, fer-ne una de sonada, muntar-ne una de bona, fer-ne de les seves, armar escàndol, armar un cristo, fer merder. En aquest context, també és correcte dir embolicar la troca o emmerdar.
En cas de referir-nos a 'equivocar-se' ("l'he liat amb la festa sorpresa"), podem dir fer-la grossa, fer-ne una de bona, vessar-la, ficar la pota o cagar-la.
Aquests no són els únics usos de liar, hi ha qui fa servir aquesta paraula per parlar d'una relació amorosa sexual o passatgera, però en català correcte fem servir enrotllar-se. També es fa servir per parlar de cigarrets: en català direm caragolar, fer o preparar. Així doncs el tabac no és de liar, sinó tabac de caragolar.