Al llarg de la darrera setmana, la retòrica de la Casa Blanca contra l’Iran s’ha tornat cada vegada més agressiva, fent créixer les especulacions sobre un possible atac nord-americà contra la República Islàmica. Després de la seva ofensiva a Veneçuela, la mirada de Washington ha girat cap a Teheran, en un moment clau marcat per les protestes massives que sacsegen el govern iranià. Davant la magnitud de les mobilitzacions, Donald Trump ja ha deixat clar que dona suport als manifestants i a la seva lluita per la “llibertat”, i ha advertit que, si el règim encapçalat pel líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, continua reprimint les protestes amb violència, els Estats Units desfermaran “l’infern” sobre els seus líders. Tot plegat mentre diverses filtracions aparegudes als mitjans nord-americans apunten que el president estudia diversos escenaris d’intervenció per aprofitar l’onada de descontentament i afeblir definitivament el règim, inclosos possibles atacs militars dirigits. Segons The Wall Street Journal, serà dimarts quan avaluarà les diferents opcions amb el seu equip.

“Totes les opcions estan sobre la taula per al president Trump, però no s’ha pres cap decisió”, ha assegurat un alt funcionari de la Casa Blanca en declaracions recollides per Axios. Els camins plantejats al magnat republicà inclouen tant atacs militars com alternatives “no cinètiques”, és a dir, mesures que no impliquen l’ús directe de la força i que no causarien morts immediates. Segons un segon funcionari consultat pel mateix mitjà, encara no es pot anticipar quina via escollirà Trump, però les opcions militars estan damunt la taula. A més, The Telegraph apunta que el president ha estat advertit que les Forces Armades nord-americanes necessiten més temps per preparar un eventual atac, i que se li han presentat com a potencials objectius diversos alts càrrecs del règim iranià responsables de reprimir les protestes.

Dos possibles camins

Entre les opcions cinètiques que es valoren des de la Casa Blanca n’hi ha dues de ben diferenciades: una campanya militar sostinguda durant setmanes o un atac puntual i calculat contra objectius específics, mitjançant bombardejos executats en un període curt d’entre 24 i 48 hores. Aquesta segona modalitat ja es va posar en pràctica l’estiu passat amb l’operació Martell de Mitjanit, mentre que la primera requeriria un desplegament més ampli, amb la participació de portaavions. Actualment, però, no hi ha cap portaavions nord-americà operatiu a l’Orient Mitjà, i l’únic pròxim, l’USS Abraham Lincoln, es troba al mar de la Xina Meridional, a diversos dies de distància. Atacar l’Iran sense cap portaavions desplegat implicaria riscos molt alts, és per això que molts analistes coincideixen que, si Trump decideix tirar endavant una ofensiva contra la República Islàmica, difícilment podria tenir lloc abans d’una setmana i aniria precedida d’uns preparatius visibles, especialment pels moviments navals i aeris de l’exèrcit dels Estats Units.

L'USS Abraham Lincoln durant un exercici de trànsit / Marina dels EUA
L'USS Abraham Lincoln durant un exercici de trànsit / Marina dels EUA

D’altra banda, l’opció de repetir un atac ràpid i quirúrgic similar al de l’operació Martell de Mitjanit continua sobre la taula, segons canals d’OSINT —intel·ligència de fonts obertes— que monitoren el moviment d’unitats militars nord‑americanes via satèl·lit. Des del 5 de gener han estat rastrejant desenes de KC‑135 Stratotankers i KC‑46A Pegasus sortint de bases dels Estats Units i del Regne Unit en direcció a la base aèria d’Al Udeid, a Qatar, un important enclavament de la Força Aèria nord-americana a la regió. Paral·lelament, C‑17 Globemasters han estat observats volant des del Regne Unit cap a l’Aràbia Saudita, i els 160 SOAR Night Stalkers, el mateix model d'helicòpters que van participar en la captura de Nicolás Maduro, també han estat albirats a bases britàniques. Aquest patró de moviments és gairebé idèntic al que es va registrar abans de l’operació Martell de Mitjanit el juny de 2025, quan els bombarders B‑2 Spirit van llançar atacs sobre instal·lacions iranianes com les de Fordow i Natanz.

Ara bé, a diferència de la resposta continguda que l’Iran va donar a l’operació Martell de Mitjanit del juny passat —amb el llançament simbòlic de míssils balístics fàcilment interceptables contra una sola base militar a Qatar—, la reacció de Teheran davant un nou atac lligat al context actual de protestes massives podria ser molt més contundent. Un bombardeig dels Estats Units en aquest moment seria percebut com una amenaça directa a l’existència mateixa del règim islàmic, fet que podria provocar una resposta militar molt més agressiva: des d’una allau de drons i míssils llançats contra múltiples bases militars nord-americanes repartides per tot l’Orient Mitjà, fins a accions de milícies proiranianes arreu de la regió. De fet, Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament iranià, va advertir diumenge que "en cas d'atac, tant el territori ocupat com els centres militars i naviliers nord-americans seran els nostres objectius legítims". Tot plegat en un moment en què l’actual desplegament militar dels Estats Units no seria capaç de protegir totes les seves posicions i l’escenari podria derivar fàcilment en la mort de desenes de soldats nord-americans.

Israel, a l’espera

Sigui quina sigui l’opció elegida per Trump —sempre que sigui cinètica— comptaria indubtablement amb el suport d’Israel. Les converses entre Washington i Tel-Aviv han estat constants durant l’última setmana, amb l’Iran al centre de totes les preocupacions. L’Estat hebreu, que manté una relació d’aliança estratègica amb el Pentàgon, esdevé una peça clau per als Estats Units en qualsevol operació militar a l’Orient Mitjà. Aquest dissabte, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va mantenir una conversa telefònica amb el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, per analitzar la possibilitat real d’una intervenció militar, segons ha revelat una font israeliana citada per Reuters. L’aparell de defensa israelià ja ha activat protocols d’alerta màxima davant l’escenari, cada cop més probable, d’una ofensiva nord-americana contra la República Islàmica enmig de les protestes antigovernamentals.

Així mateix, fonts de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han confirmat a i24NEWS que, “durant el cap de setmana, es van dur a terme diverses avaluacions situacionals a les FDI sota el lideratge del Cap de l’Estat Major General”. Amb aquestes paraules, l’exèrcit israelià deixa clar que està preparat per un escenari de màxima tensió. “Les FDI continuen totalment preparades defensivament i estan millorant contínuament les seves capacitats operatives”, reiteraven. El posicionament de l’exèrcit s’alinea amb les declaracions públiques de Netanyahu, que aquest dissabte va declarar que esperava que l’Iran s’alliberés aviat “de la tirania”.

El clima de màxima tensió també s’ha traslladat a l’espai aeri. Les principals aerolínies del Golf —Emirates, Etihad, Qatar Airways, Gulf Air i Flydubai— han reduït al mínim els seus vols sobre l’Iran, limitant-los pràcticament a trajectes inevitables com ara els que connecten amb Rússia, Turkmenistan o el Caucas. Aquest canvi de rutes reflecteix fins a quin punt la situació actual és percebuda com a potencialment explosiva. Mentre la Casa Blanca manté totes les opcions sobre la taula i Israel es prepara per a qualsevol escenari, la regió conté la respiració davant un possible gir decisiu que podria marcar un nou capítol a l’Orient Mitjà.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!