Palerm es la “cosina siciliana” de Barcelona. I no és una expressió debades. O una frase feta, i prou. Els almogàvers -la icònica infanteria de marina catalana de l’Edat Mitjana-; els reis del Casal de Barcelona -els monarques catalans medievals-; Madona Astàsia -la creadora de la primera institució de protecció a la infantesa de la història de la humanitat-; el segrest de la reina Maria de Sicília -per ordre del seu avi, el rei català Pere III -la versió medieval del rapte d’Helena de Troia-; revelen una història de vivències compartides -de jocs d’infantesa i descobertes d’adolescència- entre Catalunya i Sicília. Una història que ens diu que Palerm és la “cosina siciliana” de Barcelona; i Barcelona, la “cosina catalana” de Palerm.
En el següent viatge anirem a Sevilla. Apuntat aquí i no t'ho perdis!
Palerm és, també, una ciutat de misteriosos secrets. Ocults en discrets edificis històrics que no aparenten la bellesa que custodien en el seu interior; o en inesperades catacumbes, que contenen la clau que explica els grans fenòmens polítics i socials de la història de la ciutat i de l’illa. Misteriosos secrets que es revelen, també, a través de la gastronomia i de la enologia, i que ens connecten amb les generacions passades. La triada formada per li nanni (les àvies); li carrettu (els carros) i li puppi (les titelles) Misteriosos secrets que perviuen en l’aire que corre -invisible, inaudible i inodor- pels carrers i placetes; i pels mercats i tavernes de la part històrica. Un aire especial que t’envolta i que t’embruixa. Això és Palerm i això és el que hem anat a “descobrir”.
Primera jornada de la nostra “aventura palermitana”
La nostra “aventura palermitana” va començar a l’aeroport de Barcelona. Després de facturar equipatges, vam volar fins a Palerm. Dues hores. Palerm, ens esperava amb el cel encapotat i els carrers regats; però no ens va impedir viure la nostra primera “experiència palermitana”. Des del nostre camp-base, situat a la Piazza Ruggiero VII, ens vam endinsar en el Palerm tradicional i castís. En aquesta “descoberta” no podíem obviar el Teatro Màssimo -coliseu local de l’òpera, construït a l’època de Garibaldi- que vam “explorar” pel seu interior. I, tampoc, ens podíem oblidar de Quattro Canti, quatre monumentals grups escultòrics sobre les parets dels xamfrans de la cruïlla de carrers més famosa de Palerm i de Sicília.
Vist el Màssimo i Quattro Canti; icones del turisme local, tocava conèixer aquella part més oculta als ulls dels forasters. I ens vam endinsar pels carrerons que baixen cap a l’antic mercat de la Vucciria (que no vol dir dels “vòmits” -que seria la seva veu en sicilià- sinó que es una adaptació local del francès boucherie); i passejant aquells vials antics i sinuosos, a voltes amples i a voltes estrets, pavimentats amb grans lloses de pedra i jalonats de cases d’arquitectura tradicional, vam arribar fins a una osteria (restaurant) totalment desconeguda pels forasters però molt apreciada pels locals. En aquesta osteria vam tenir el primer contacte amb la cuina tradicional siciliana i amb el “Nero d’Àvola”, el fantàstic vi sicilià.
Segona jornada de la nostra “aventura palermitana”: Palerm
La segona jornada de la nostra “aventura palermitana” va començar amb una immersió en la quotidianitat local. Era dissabte, matí; i el Mercato del Capo -un mercat a l’aire lliure, al barri del Monte di Pietà, amb parades de fruites, verdures, peix, carn i plats tradicionals cuinats- era un bullidor. Gent comprant, gent escodrinyant, motos “Vespa” i “Vespa-carros”; disputant-se els escassos dos metres d’amplada del carrer Beati Paoli. Vam sortir d’aquell vesper -i mai més ben dit-, recordant que, al segle XVI, al subsol d’aquells carrers -a les catacumbes formades pels fonaments dels vells edificis romans- s’hi van crear els primers clans mafioses. Aquell escenari urbà ens oferia la vista de la Catedral i del Palau dels Normands; els dos grans edificis de la ciutat.
Vam començar pel Palau i ens vam encantar amb la Capella Palatina, una exhibició de poder d’aquells reis normands de Sicília -els “vikings sicilians”- del segle XI. Tot seguit, vam visitar la Catedral, amb les tombes reials (els avantpassats de Constança, l’esposa del nostre Pere II). Vaja, ... les dels “cosins sicilians”. I, a migdia, vam recuperar forces amb una immersió en la gastronomia palermitana. En els antics estables d’un palau nobiliari -molt proper al Palau i oportunament adaptats per l’actual osteria-; ens vàrem rendir al sarde e beccafico (rotllets de sardina farcits amb pa ratllat, panses i pinyons); fussilli alla norma (macarrons amb albergínia) i involtini di carne (rotllets de carn amb formatge, panses i pinyons). Tot regat amb un bon Nero d’Àvola).
La tarda ens esperava amb una experiència extremadament misteriosa. El descens a les Catacombes dels Caputxins: 8.000 cadàvers momificats entre els segles XVI i XX. A Palerm, els rics momificaven els seus difunts per a conservar el contacte visual. I “els caputxins de Palerm” son una extraordinària mostra d’aquells vells palermitans i de l’evolució de la seva moda durant els darrers cinc segles, Conclosa aquesta enriquidora experiència, vam retornar al centre històric. Era tarda-vespre, els llums dels romàntics fanals ja il·luminaven els carrers amb una càlida llum groga; i ens vam “deixar anar” per l’encís de Palerm. Visita a la Feltrinelli, el temple de la cultura; i sopar en una petita pizzeria tradicional de la Vucciria que no tenia més de mitja dotzena de taules.
Tercera jornada de la nostra “aventura palermitana”: Monreale
Anar a Palerm i passar de llarg de Monreale, es un pecat mortal. L’extraordinària vista sobre la Conca d’Oro, una gegantesca falla on s’hi asseu Palerm, just a la punta, i que es plena d’arbres llimoners ja paga la pena. Diu la tradició que la lluïssor de les llimones vista des del mar, feia pensar que tota la vall era plena d’or. Però Monreale no es només això. Es el claustre dels Benedictins. I es, sobretot, el temple de la catedral, probablement el més bell del món. 6.500 metres quadrats de mosaics -formats per milions de tessel·les brillants- sobre les parets interiors del temple, il·lustren els relats de l’Antic i del Nou Testament . La impressió que ens va causar seria el més semblant imaginable al Síndrome de Stendhal que alguns experimenten a Florència.
Monreale també es gastronomia siciliana, i en una petita osteria de la part històrica ens vam rendir a un tipus de cuina tradicional encertadament transportada a la modernitat: arrebossat de verdures mixtes saltejades amb formatge provola fumat i mel; carpaccio de salmó marinat amb cítrics i maionesa amb julivert; praliné de bacallà fregit amb salsa; i calamaratta (variat de pasta) amb ragout de tonyina, amb tomàquets, tàperes, olives i menta. Monreale es una delícia, en tots els sentits; però ens esperava, de nou, la vella i càlida Palerm; la que t’embolcalla amb el seu aire misteriós i que t’embruixa amb la seva llum tènue de vespre. A Palerm, de nou, vam acabar de “descobrir” la vella i misteriosa Vucciria i vam sopar, de nou, en una pizzeria familiar i tradicional.
Quarta jornada de la nostra “aventura palermitana”: Palerm
La quarta jornada de la nostra “aventura palermitana” no podia ser excessivament expansiva. Retornàvem a migdia. Però la vam aprofitar molt be. Ens vam dirigir a l’històric barri de l’Albergheria. Pel camí ens va sorprendre la pluja i ens vam refugiar en una cafeteria tradicional, d’aquelles on encara es possible demanar un “cannolo expresso” (un cannolo farcit al moment) o un “expresso con panna” (un cafè sol amb un núvol de nata). Des del balcó obert de l’altell de la cafeteria es veia un tros de Piazza Pretòria; que, amb la pluja, se li havia escapat la gent i el brogim. Aquell silenci, només trencat per l’aigua que espetegava contra les lloses del paviment ens va inspirar milers de micro-històries que, ben segur, pervivien darrera les parets d’aquells palaus.
Passada la pluja, si més no quan queia amb menys força, ens vam apropar a Casa Professa, un dels molts edificis històrics de discreta aparença però que oculta un tresor brutal en el seu interior. El temple de Casa Professa, anomenat també del Gesú (del Jesús), es una meravella. Les seves parets estan cobertes de plaques de marbre sobre les quals s’hi van traçar metres i metres de dibuixos i de detalls amb una tècnica d’incrustació similar a la marqueteria. Sortint de Casa Professa, ens vam dirigir al port vell. Encara no havíem vist el mar de Palerm. Més pluja. I finalment, recer a les voltes de la Universitat; l’antiga seu del govern medieval català i, posteriorment a la seu de la Inquisició hispànica. Palerm, com Barcelona -la seva “cosina catalana”-, no te fi.
Per descobrir la resta d'Experiències El Nacional, visita el web de Viatges Viñolas o contacta al següent correu: elnacional@vinolas.com
Experiències El Nacional són viatges únics dissenyats, creats i impulsats gràcies a la col·laboració d’un triangle essencial: Marc Pons, articulista, historiador, dissenyador de l’itinerari i professor-acompanyant del grup; Viatges Viñolas, responsable de la gestió de serveis i seguiment diari del viatge i ElNacional.cat, impulsor i difusor del projecte.