Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a la zona de La Molina, hi ha una petita ruta de muntanya que destaca per la seva ubicació i pel seu vessant divulgatiu. Es tracta del Circuit de la natura de la Tosa, un itinerari curt situat al cim de la Tosa d’Alp (2.536 metres), just on es troba el conegut refugi del Niu de l’Àliga.
Tot i que és un recorregut molt senzill, l’entorn és espectacular. Des d’aquest punt es poden gaudir vistes panoràmiques impressionants del Pirineu, amb el massís del Cadí-Moixeró com a gran protagonista. A més, el circuit està pensat especialment per a famílies i excursions tranquil·les, ja que combina natura, paisatge i aprenentatge sobre la fauna d’alta muntanya.
Una de les maneres més còmodes d’arribar-hi és pujant amb el telecabina Cadí-Moixeró des de La Molina, que permet accedir fàcilment a la part alta de la muntanya. També hi ha l’opció de pujar caminant des de Coll de Pal pel GR-150-1, una ruta que acostuma a durar aproximadament una hora i mitja.
Un circuit curt i ideal per fer amb nens
El Circuit de la natura de la Tosa és un itinerari circular d’uns 1,7 quilòmetres, amb només 25 metres de desnivell. En condicions normals es pot completar en uns 30 minuts, fet que el converteix en una excursió perfecta per completar una jornada a la muntanya.
Al llarg del camí s’hi han instal·lat figures i rastres d’animals molt realistes, ja que a aquestes altituds no sempre és fàcil veure’ls directament. L’objectiu és que els visitants puguin identificar quines espècies viuen en aquest entorn i aprendre a reconèixer-les.
Amb una mica de paciència també és possible observar-ne alguns en llibertat. En aquesta zona és habitual veure animal volant, corrent per les tarteres o descansant entre les roques, sobretot durant les primeres hores del dia.
Les aus emblemàtiques de l’alta muntanya
Un dels grans atractius d’aquest itinerari és descobrir la fauna típica del Pirineu. Entre les aus més destacades hi ha l’àguila daurada, un dels rapinyaires més emblemàtics de la serralada, amb una envergadura que pot arribar als 1,8 metres.
També sobresurt el trencalòs, una espècie molt característica del Pirineu que pot assolir fins a 2,8 metres d’envergadura. Aquest ocell és conegut perquè s’alimenta principalment d’ossos, que deixa caure des de l’aire per trencar-los.
Una altra espècie habitual és la gralla de bec vermell, molt present als prats d’alta muntanya, on sovint es pot veure volant o buscant menjar entre les pastures.
Marmotes, isards i altres animals del Pirineu
Entre els mamífers, un dels animals més representatius d’aquest paisatge és l’isard, perfectament adaptat als terrenys abruptes i als grans desnivells. És habitual trobar-ne rastres o, amb una mica de sort, veure’l movent-se pels vessants de la muntanya. També és relativament fàcil sentir o veure la marmota, un rosegador de mida gran molt característic de les zones alpines. Sovint s’identifica pel seu xiulet d’alerta quan detecta algun perill.