Hi ha trets lingüístics que delaten molt fàcilment el nostre origen. Expressions, frases fetes, pronúncies o accents que, per molt que ho intentis, no pots evitar reproduir a l'altra llengua. És igual si tens un domini absolut del castellà, les catalanades són totalment inevitables per als catalans quan parlem en castellà. Et passa? A continuació et portem 5 exemples de catalanades que a tots se'ns escapen!
👉 7 trets lingüístics que evidencien que ets català quan parles en castellà
5 catalanades que se'ns escapen en castellà
1. La l i la ll
És gairebé un tòpic la nostra manera de pronunciar la ela, fins al punt que és el tret que més s'accentua quan algú vol imitar l'accent català. Realment, els catalans fem les eles molt llargues i marcades, i això ens passa fins i tot als castellanoparlants, que "creiem", il·lusos de nosaltres, no tenir accent, o tenir aquest accent que en diem "neutre". Però només ens sembla neutre a nosaltres, perquè ens comparem amb catalanoparlants amb accents més marcats. Quan sortim de Catalunya, se'ns detecten les eles com si fóssim Eugenio explicant un acudit.
Però és que amb la ll és pitjor, perquè els castellanoparlants la pronuncien com una i grega: casteyano. Els catalans, en canvi, no només la marquem, sinó que estem molt habituats a pronunciar-la a final de paraula, com a Sabadell, cosa que per a algú de fora de Catalunya gairebé sempre és Sabadel.
2. Les c
En català no tenim el so de la c com a cecina o cebolla, per a nosaltres és un so com de s (ceba). Llavors, el que passa és que, quan parlem de pressa en castellà, de vegades se'ns escapen aquestes c com a esses, gairebé com si fóssim llatinoamericans. Mai no t'ha passat que se t'ha escapat un sebolla o un pasemos a la cosina o alguna cosa similar?
3. Parar la taula
A Espanya, la gent normalment pone la mesa. Poner la mesa no significa moure-la físicament, sinó cobrir-la amb les estovalles i col·locar-hi a sobre plats, coberts, vasos...; preparar-la, vaja. Tot i que els catalans, generalment, en català diem parar la taula, i sovint en castellà ens queda l'expressió parar la mesa. La qual cosa, per a algú de fora de Catalunya, no té cap sentit, perquè sembla que l'estiguem retenint, com si volgués anar-se'n!
4. Tu sents o escoltes?
En català, l'ús del verb sentir ('percebre sons, sense necessàriament fer-hi atenció') o escoltar ('fer atenció al so, a la música o la veu que sigui') sempre genera confusió, perquè a més hi ha casos en els quals se n'accepta un ús encreuat. Però és clar: en castellà, escoltar és escuchar, però sentir s'ha de traduir com a oír. I nosaltres, sovint, diem que no sentimos bien, que no se siente lo que dice o fórmules similars... que sonen raríssimes a la resta d'Espanya.
5. Les parades... del mercat
Una altra catalanada que ens delata de forma descarada és quan som en un mercat o una fira, és igual si és un mercat ambulant, el mercat de dijous, una fira medieval o un mercat d'artesania o gastronomia..., el cas és que als puestos o tenderetes, nosaltres sempre els anomenem parades o paradetes. I això, a la resta d'Espanya, sona a parada de porter, o a les paradinhas quan es tira un penal, però no s'associa al mercat. Us hem enganxat!
Quines altres catalanades deixes anar sovint? Fas aquestes mateixes o en fas d'altres?