Revelat el cost milionari del caos de Rodalies més enllà de les obres. En una resposta parlamentària escrita consultada per ElNacional.cat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha reconegut que el desgavell ferroviari ha suposat un cost de gairebé 50 milions d'euros públics entre el gener i el maig. Concretament, s'han gastat 46,3 milions d'euros entre serveis de transport alternatius, el desplegament d'informadors i la gratuïtat dels abonaments. Pel que fa a les obres, Paneque va dir al febrer que la factura anava pels 90 milions d'euros i que continuaria creixent. I cal no oblidar-se del cost dels talls per a l'economia catalana, que Pimec va calcular que era d'uns nou milions d'euros diaris.
La consellera ha informat que "el cost global derivat de les mesures adoptades per garantir la continuïtat del servei públic de transport fins al 15 de març ascendeix a 14,3 milions d'euros", i ha aclarit què inclou aquest import: el conjunt d'actuacions relatives als serveis d'autobús interurbà competència de la Direcció General de Transports i Mobilitat, el reforç del servei d'autobusos de l'Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB), el dispositiu d'informadors i el reforç del servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Tot plegat, no sembla comptar el preu de l'aixecament del peatge de la C-32 Sud com a alternativa a l'AP-7, tallada després del descarrilament de Gelida que va desfermar tota la crisi ferroviària. Aleshores, el Diari de Tarragona va calcular que s'haurien perdut al voltant de quatre milions d'euros en només una setmana.
Més de 30 milions en abonaments
D'altra banda, Paneque ha explicat que la gratuïtat del servei de Rodalies durant els mesos de caos "ha suposat un cost aproximat de 32 milions d'euros per a Renfe", que se sumen als 14,3 milions del transport alternatiu i el desplegament d'informadors fins a arribar als 46,3 milions esmentats. La gratuïtat dels abonaments va començar a finals de gener, quan va acabar d'esclatar la crisi, i es va mantenir fins al 9 de maig. Finalment, la consellera afegeix que "no consta que s'hagi mobilitzat cap recurs extraordinari per part del personal tècnic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ni de la Direcció General d'Infraestructures i Mobilitat".
Va ser la CUP, mitjançat el seu diputat Dani Cornellà, qui va preguntar el febrer pel cost del caos de Rodalies. Va fer les dues preguntes següents: d'una banda, "Quina és la quantificació dels costos dels serveis alternatius per carretera de Rodalies, reforços de línies regulars de bus interurbà titularitat de la Generalitat i de serveis de FGC, dèficit pel mes de gratuïtat als serveis de Rodalies, recursos de la Generalitat mobilitzats extraordinàriament (tècnics ICGC, de la DGIM, etc.), informadors contractats per la Generalitat (102 llocs, segons la informació facilitada el 25 de gener de 2026) i aixecament de barreres del peatge de la C-32 al Garraf, motivats per la crisi a Rodalies del gener de 2026 que es va generar a partir de l’accident de Gelida?"; d'una altra, "Quins costos d’aquests (o d’altres que s’hagin derivat extraordinàriament de la crisi a Rodalies del gener de 2026) ha assumit directament el Govern de la Generalitat i quins assumeix el govern espanyol o altres administracions?".