Viatjar sola pel món amb 90 anys pot semblar una excepció, però per a Candi s'ha convertit en una forma de vida. Coneguda popularment com la “àvia motxilera”, aquesta jubilada desafia qualsevol estereotip associat a l'edat. La seva filosofia és tan senzilla com contundent: seguir viatjant mentre tingui energia i curiositat. I ho fa sota una lògica que sorprèn molts: “Tinc una bona pensió, però a l'Índia visc amb 6 euros al dia”.

Lluny de plantejar els seus viatges com una experiència de luxe, Candi ha construït un model d'aventura auster, flexible i profundament personal. La Índia ocupa un lloc central en la seva trajectòria. Ha visitat el país en més de 25 ocasions, una xifra que reflecteix no només fascinació, sinó també familiaritat amb una destinació que considera accessible i plena de vida.

Una vida de viatges després de la jubilació

La seva història va començar després de la jubilació, als 65 anys. Mentre molts contemporanis optaven per rutines més tranquil·les, ella va decidir iniciar una etapa completament diferent. Des de llavors, ha recorregut més de 74 països, sempre en solitari, moguda per la curiositat i el desig de descobrir cultures diferents.

El cas de Candi trenca amb una idea molt estesa sobre el retir. La jubilació, en la seva experiència, no representa una retirada de l'activitat, sinó una oportunitat per reinventar prioritats. La seva forma de viatjar prioritza l'experiència per sobre de la comoditat, una elecció que condiciona tant el seu pressupost com el seu estil de vida en ruta. L'austeritat econòmica és part deliberada del seu plantejament. En destinacions com l'Índia, explica, el cost diari pot reduir-se de forma significativa si s'adopten hàbits locals, s'elegeixen allotjaments senzills i es renuncia a certs estàndards occidentals. 

L'edat com a límit relatiu

Més enllà de les xifres, la seva història connecta amb una qüestió més profunda com la relació entre edat i autonomia. Candi insisteix que l'edat cronològica no determina necessàriament la capacitat d'explorar el món. La seva experiència demostra que la mobilitat, la planificació i l'actitud juguen un paper decisiu.

Convertida en una figura reconeguda en xarxes i mitjans, l'"àvia motxil·lera" simbolitza una forma alternativa d'entendre la vellesa. Lluny de la passivitat, reivindica la curiositat, la independència i el desig de continuar acumulant vivències. El seu missatge, implícit però evident, desafia qualsevol límit convencional: mai és tard per continuar viatjant.