Hi ha dies de pluja que semblen una neteja profunda del món. Quan el cel finalment s’esgota i la pluja s’atura, passa una cosa subtil: l’aire canvia. Respires i t’arriba un perfum fresc, terròs, inconfusible. És aquell aroma que et fa tancar els ulls per un moment i pensar: “Quina pau.” Doncs bé, a aquesta olor se la coneix amb un nom tan bonic com sorprenent: petricor.
🌂 Per què sents l'olor de terra mullada?
Una paraula amb arrels gregues i una història moderna
Petricor és el nom de l’olor que apareix quan la pluja toca la terra seca. No és només olor de terra mullada. És un matís més delicat: la combinació d’una sequedat acumulada i el primer contacte amb l’aigua. És un aroma que barreja records, sensacions i ciència pura.
Tot i que sembla un terme antic, el van inventar l’any 1964 dos investigadors australians, Isabel Joy Bear i Roderick Thomas. Van ajuntar dues paraules gregues: petros (pedra) i ikhôr (el líquid diví que, segons la mitologia, corria per les venes dels déus). La imatge és preciosa: la pedra que, en contacte amb l’aigua, deixa anar una mena de “líquid diví”, una essència.
Existeix aquesta paraula en català i castellà?
Aquí ve una part curiosa. En català, el mot petricor apareix documentat en obres de referència com l’Enciclopèdia Catalana, on s’explica clarament que és l’olor produïda quan la pluja cau sobre terra seca. Tot i això, no està encara recollit al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. És a dir, l’ús és vàlid, conegut i reconegut en entorns divulgatius i literaris, però no està “oficialitzat” del tot.
En castellà passa una cosa similar. La paraula petricor existeix, però no forma part encara del diccionari oficial de la RAE. De moment, està en el seu Observatorio de palabras, una mena de llista de paraules candidates, en estudi. Això significa que la gent la fa servir, la RAE en reconeix l’ús i el sentit, però encara no l’ha incorporada al diccionari normatiu.
Per tant, en ambdues llengües tenim una situació semblant: la paraula és viva, útil i cada vegada més present, però no ha fet encara el pas a convertir-se en normativa. Potser això la fa encara més especial: és com una joia amagada, coneguda pels qui volen posar nom a sensacions subtils.
La ciència darrere del petricor
Quan plou després d’una llarga sequera, passen diverses coses. D'una banda, algunes plantes alliberen olis que s’acumulen a terra i que s’aixequen amb les gotes. A més, un grup de bacteris del sòl produeix una molècula anomenada geosmina, que té un aroma intensament terròs. El nostre nas és extremadament sensible a aquesta molècula, de manera que en detectem quantitats ínfimes. Els científics fins i tot han gravat com les gotes, en impactar, formen petites bombolles que alliberen aquestes partícules aromàtiques a l’aire. En definitiva, quan respires petricor, estàs inspirant la veu mateixa de la terra.
Per què és bonica la paraula petricor?
El valor del petricor no és només pràctic, sinó també poètic. Quantes vegades has intentat descriure aquesta olor i no trobaves les paraules? Dir “fa olor de fang” no li fa justícia. “Fa olor de terra mullada” tampoc no acaba d’encertar. En canvi, quan dius “aquest vespre hi ha petricor”, tot queda clar. Una sola paraula que concentra una experiència universal. I, a més, té una sonoritat preciosa. Té ritme, té musicalitat, gairebé sembla inventada per un poeta.
El moment més obvi per fer-la servir és després d’una pluja, quan el carrer encara degota i l’aire és una barreja d’humitat i frescor. Pots dir-ho literalment: “M’encanta l’olor de petricor”. Però també pot aparèixer en textos, cançons, converses íntimes… És una d’aquelles paraules que eleven el llenguatge, que et donen una eina més per descriure el món.
Al final, el petricor és un petit recordatori: la natura parla, i de vegades ho fa amb olors que ens connecten directament amb la vida. És un luxe quotidià que no es compra ni es fabrica. Només arriba quan el cel decideix obrir-se i la terra respira. A mi m’agrada pensar que quan diem petricor no només estem posant nom a una olor: estem capturant un instant. Un moment que no dura gaire, però que transforma la manera com mires el món.