En un cas recent que ha generat debat sobre la gestió de pensions a Espanya, la Seguretat Social (INSS) va revisar un expedient i va exigir a una dona la devolució de 21.766,82 €, corresponents a la pensió d'orfandat que havia cobrat durant quatre anys. La mesura es basava en la suposada incompatibilitat amb una altra pensió de viudetat que la beneficiària percebia des del 2010. No obstant això, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que protegeix la pensionista, declarant per a exigir la devolució completa seria desproporcionat i injust.
Com es va produir l'error i la reclamació de l'INSS
Durant quatre anys, la beneficiària va cobrar simultàniament una pensió d'orfandat i una pensió de viduïtat. Segons la llei, aquestes prestacions no sempre són totalment acumulables, i en cas d'incompatibilitat, la Seguretat Social ha d'ajustar la quantia de manera proporcional. El problema va sorgir perquè:
-
L'error va ser exclusivament de l'Administració, que no va detectar la situació d'incompatibilitat en aprovar i pagar la pensió d'orfandat.
-
La beneficiària no va ocultar informació ni va actuar de mala fe, sinó que va rebre els pagaments de bona fe, confiant que la Seguretat Social havia efectuat els càlculs correctament.
-
L'Administració va trigar massa a detectar la incompatibilitat, realitzant la reclamació diversos anys després d'haver-se efectuat els pagaments.
L'INSS va exigir aleshores la devolució de tot el cobrat, un import que pujava a 21.766,82 €, al·legant que s'havia percebut indegudament. Aquesta mesura va generar controvèrsia, ja que molts experts van considerar que castigar la beneficiària per un error que no va cometre violava principis bàsics de justícia i proporcionalitat.
La sentència del Tribunal Suprem i els seus arguments
El Tribunal Suprem va revisar el cas i va concloure que exigir la devolució íntegra era il·legal i desproporcionat. Els seus arguments es basen en diversos punts clau:
-
L'error va ser exclusivament administratiu, per la qual cosa la beneficiària no havia d'assumir la responsabilitat d'un error que no li era imputable.
-
La dona no va actuar de mala fe ni va ocultar informació, demostrant que va rebre els pagaments de bona fe.
-
La demora de l'Administració a detectar la incompatibilitat agreujava la situació, ja que la reclamació tardana feia difícil que la beneficiària pogués preveure o corregir la irregularitat.
-
Aplicar la devolució completa seria injust i contrari al principi de proporcionalitat, reconegut a la Llei General de la Seguretat Social i a la Llei de Procediment Administratiu Comú (Llei 39/2015), que protegeix els drets adquirits dels ciutadans davant d'errors administratius.
En conclusió, la sentència subratlla que no es pot penalitzar els ciutadans per errors que comet la mateixa administració, especialment quan han actuat de bona fe i durant anys van confiar en la gestió oficial. Aquest cas reforça la necessitat de proporcionalitat, control i responsabilitat administrativa, garantint que els beneficiaris de pensions puguin confiar en els pagaments sense por a reclamacions injustes que posin en risc la seva estabilitat econòmica.