Tal dia com avui de l’any 1402, fa 624 anys, s’acordava el matrimoni de Martí el Jove (Perpinyà, 1375), fill i hereu del rei Martí I, successor al tron de Barcelona, i Blanca (Pamplona, 1376) filla del rei Carles III de Navarra i quarta en l’ordre successòria. El matrimoni negociat de Martí i Blanca obeïa a un doble propòsit. El primer —i el més urgent—, procrear un hereu que assegurés la successió al tron de Barcelona. En aquest punt, és important recordar que Martí el Jove era l’únic descendent del rei que havia arribat a l’edat adulta. I que en el seu anterior matrimoni amb Maria de Sicília havia tingut un descendent, Pere, que havia mort prematurament (1394-1400).
I el segon, crear un vincle dinàstic amb la Corona de Navarra —que en aquell moment estava immersa en una profunda crisi interna i estava greument amenaçada pels seus dos grans veïns, Castella i Lleó, al sud, i França, al nord— amb l’objectiu posat a unir, en un futur, les corones catalanoaragonesa i navarresa i crear un gran domini als Pirineus que contrapesés castellans i francesos i alhora facilités als mercaders catalanovalencians una sortida directa a l’oceà Atlàntic. També, en aquest punt, cal recordar que les naus de Barcelona, València i Palma ja sovintejaven els ports de Bruges (on hi havia un consolat català), de Londres i de Bristol.
Martí i Blanca es van casar a la catedral de Càller (Sardenya) passats set mesos (26 de desembre del 1402). I durant el seu matrimoni només van tenir un fill, l’infant Martí (1403), que moriria prematurament a quatre anys (1407). Poc després, Martí moriria durant la campanya de pacificació de Sardenya (1409), i el tron de Barcelona quedaria sense hereus legítims. Amb la mort del petit Martí (1407), el rei i avi de l’infant difunt, Martí I, va intentar legitimar el fill que el jove Martí havia tingut amb la siciliana Tàrsia Rizzari. Però la mort el va abastar, sorprenentment i sospitosament, la vigília de la legitimació del petit Frederic (1410).