Antonio Banderas va somiar amb ser futbolista molt abans d'imaginar que acabaria convertint-se en una estrella internacional del cinema. D'adolescent, el malagueny jugava amb freqüència, competia en equips de la seva ciutat i veia la pilota com una possible professió. Als 14 anys estava convençut que aquest podia ser el seu futur i dedicava bona part del seu temps a entrenar.
Tot va canviar poc després, durant un entrenament el 1975. Banderas va anar a centrar una pilota, el peu se li va quedar enganxat a terra i va patir una fractura greu. "Em vaig partir el peu i això pràcticament va acabar amb la meva carrera futbolística", ha recordat. La lesió no es va curar del tot bé i va acabar tancant una porta que fins aleshores semblava completament oberta.
Una lesió que va canviar el rumb de la seva vida
El cop va resultar especialment dur perquè el futbol no era un simple passatemps. Banderas havia competit des de petit i va arribar a creure que podia assolir un nivell professional. Anys després fins i tot ha explicat que encara nota les conseqüències d'aquella fractura, fins al punt que el calçat del peu esquerre li continua resultant més ajustat que el del dret.
No obstant això, la mateixa lesió que va acabar amb un somni en va accelerar un altre. El teatre ja li cridava l'atenció i els seus pares eren aficionats, així que va començar a acostar-se cada vegada més als escenaris. Amb tot just 14 anys ja havia provat la interpretació al col·legi, però va ser després de l'accident quan aquella curiositat va començar a convertir-se en una alternativa real per construir el seu futur.
Del futbol al teatre gairebé sense adonar-se'n
Banderas es va formar a Màlaga i va començar a treballar amb grups de teatre independent. Ja no podia imaginar-se perseguint una carrera esportiva, així que va traslladar la disciplina dels entrenaments als assajos. Va actuar en condicions molt modestes, va recórrer pobles i va aprendre un ofici que tampoc oferia garanties, però en el qual va començar a sentir-se completament identificat.
Amb el temps va marxar a Madrid, va entrar en el circuit teatral i va acabar creuant-se amb Pedro Almodóvar, trobada que transformaria definitivament la seva carrera. Hollywood arribaria després. Mirant enrere, Banderas fins i tot ha assegurat que agraeix aquella lesió perquè el va empènyer cap al camí correcte. L'adolescent que volia viure del futbol va perdre la seva primera vocació de cop, però en va trobar una altra capaç de portar-lo molt més lluny. Una fractura dolorosa va acabar convertint-se, sense que pogués saber-ho llavors, en l'accident que va redefinir tota la seva vida professional en una direcció que mai havia imaginat possible.