9 anys de la gran Aturada de País contra la repressió policial espanyola

Tal dia com avui de l’any 2017, fa nou anys, arreu de Catalunya, es produïa una Aturada de País com a protesta contra la brutal repressió policial espanyola perpetrada dos dies abans (1 d’octubre) durant la celebració del Referèndum d'Independència, convocat pel Govern de Catalunya seguint el manament del Parlament de Catalunya. Durant aquella jornada electoral de l’1 d’octubre, els cossos policials espanyols (Guàrdia Civil, Policia Nacional) havien atacat 92 col·legis electorals, les persones que hi havia a les taules i els votants que s’hi havien adreçat per a exercir el seu dret. Aquella operació repressiva se saldaria amb 1.066 civils ferits, de totes les edats i de diversa consideració.

A causa de l’impacte que aquella onada repressiva va tenir a escala catalana i internacional (les imatges de l’aparell policial espanyol atacant amb gran violència persones i famílies desarmades que únicament oposaven una resistència passiva a l’intent de confiscació de les urnes), el president Puigdemont, el Govern de Catalunya, els partits PDeCAT, ERC i CUP (que representaven la majoria de l’electorat català), l’Assemblea Nacional Catalana, Ómnium Cultural i dotzenes de petites associacions culturals, veïnals, empresarials i esportives (que representaven la majoria del teixit associatiu català), i els sindicats CGT, CNT, Intersindical, COS i AIT (amb la reveladora i il·lustrativa absència d’UGT i CCOO) van convocar una Aturada de País.

Segons les dades facilitades per organismes oficials, ajuntaments, cossos policials, partits polítics i organitzacions empresarials i sindicals catalanes, l’aturada va ser pràcticament del 100%. Segons els cossos policials catalans (policies locals i Mossos d’Esquadra), a Barcelona es van manifestar més de 700.000 persones contra la violència policial espanyola (algunes abillades amb banderes espanyoles que, malgrat ser contràries a la independència, eren molt crítiques amb la violentíssima repressió policial espanyola). I a Tarragona, per exemple, van sortir al carrer a protestar contra aquella maniobra repressiva més de 40.000 persones, en la que seria la manifestació més gran de la història de la ciutat.