L'advocacia sol projectar-se com una de les sortides més exigents però també més atractives dins de l'àmbit jurídic. Jornades llargues, alta pressió i un entorn extremadament competitiu formen part de l'equació habitual de les persones que es dediquen a això. Tanmateix, malgrat la duresa del camí, l'atractiu econòmic continua sent un dels grans factors que empenyen molts joves juristes cap als grans despatxos.

En aquest context, l'advocat Andrés Millán resumeix amb claredat una de les realitats més comentades dins del sector com ho són els sous. I és que, més enllà de la vocació o l'especialització tècnica, la progressió salarial esdevé un element decisiu a l'hora d'entendre la dinàmica interna d'aquestes firmes. La carrera dins d'un despatx no és lineal ni previsible del tot, sinó una combinació de rendiment, especialització i resistència.

Una progressió que marca l'atractiu del sector

Millán ho expressa de forma directa: “Comences guanyant 30.000 euros l'any i pots acabar com a soci amb més de 200.000”. La frase encapsula una de les motivacions més potents del model de grans firmes jurídiques. Els primers anys solen caracteritzar-se per salaris més continguts en comparació amb l'alta càrrega de feina, però també per una corba d'aprenentatge intensa i que marca el que pots acabar guanyant.

El salt econòmic no arriba immediatament. L'estructura piramidal dels despatxos implica que només una part dels advocats assoleix posicions de màxima retribució. La transició des d'associat júnior fins a soci exigeix anys de rendiment sostingut, captació de clients i consolidació de prestigi intern.

Alta exigència, alta recompensa potencial

L'atractiu financer no s'entén sense tenir en compte l'elevada exigència. L'advocacia d'elit opera sota paràmetres de disponibilitat gairebé total, pressió constant i avaluació contínua del rendiment. No es tracta únicament de coneixement jurídic, sinó de capacitat de gestió, negociació i adaptació a entorns empresarials complexos. Aquest model explica tant l'atracció com la rotació dins del sector. Molts professionals opten per abandonar abans d'assolir els nivells superiors, mentre que altres assumeixen la intensitat com a part del recorregut cap a posicions de major estabilitat econòmica.

La reflexió d'Andrés Millán connecta així amb una realitat estructural del mercat legal. L'advocacia corporativa no garanteix trajectòries milionàries, però sí que ofereix un dels potencials de creixement salarial més elevats dins de l'àmbit jurídic. Així doncs, tot depèn, en última instància, de la capacitat de cada professional per sostenir el ritme i superar les diferents fases d'una carrera especialment competitiva.