Treballar a l'estranger sovint es ven com una oportunitat de creixement professional i econòmic, però poques vegades es detalla amb exemples reals. Álvaro Ordóñez, fisioterapeuta espanyol que exerceix a Suïssa, ofereix una perspectiva clara: “Guanyo més de 5.400 euros al mes i trio la meva jornada laboral”. Les seves paraules reflecteixen una realitat laboral que molts professionals sanitaris consideren atractiva, especialment si es compara amb el que passa a Espanya.
Suïssa és coneguda per tenir uns nivells salarials significativament més alts que la majoria de països de la Unió Europea. En el cas de professionals sanitaris autònoms o contractats en centres privats, els ingressos poden ser elevats, però també hi ha normes estrictes de col·legiació, exigències formatives i un alt nivell de vida que acompanya aquests ingressos.
Álvaro explica que a Suïssa pot negociar les seves hores, combinar feina en clíniques amb sessions privades i organitzar la seva agenda amb molta flexibilitat. Aquesta autonomia no només li permet optimitzar el seu temps, sinó també equilibrar millor la seva vida personal i professional.
Per posar l'exemple d'en Álvaro en context, és útil analitzar com s'estructuren els ingressos d'un fisioterapeuta a Espanya, tant en la sanitat pública com en el sector privat o com a autònom.
Sanitat Pública
A Espanya, els salaris base en hospitals o centres públics estan més estandarditzats i depenen de les taules salarials nacionals o autonòmiques. Un fisioterapeuta a la sanitat pública sol guanyar entre:
1.800 i 2.300 € al mes com a salari base, depenent de la comunitat i anys d'experiència.
A aquests imports s'hi sumen complements per torn de nit, antiguitat o borsa de feina, però aquestes quanties no solen elevar el salari tant per a igualar ingressos internacionals com els suïssos.
L'estabilitat i la cobertura de la sanitat pública espanyola són clars avantatges, però la flexibilitat i els ingressos són limitats per a aquells que desitgen ampliar la seva carrera més enllà dels marcs tarifaris establerts.
Sector privat o autònom
Molts fisioterapeutes a Espanya opten per treballar en el sector privat o per compte propi. Aquí els ingressos depenen de la clientela, la reputació, les hores facturades i l'especialització. Amb experiència i una cartera sòlida de pacients, un professional pot assolir:
3.000 € al mes o més, en alguns casos.
Però cal considerar despeses d'autònom, lloguer de consulta, assegurances, material i fiscalitat, que redueixen significativament el que acaba a la butxaca.
Conclusió: salaris, autonomia i qualitat de vida
L'experiència d'Álvaro Ordóñez posa de manifest una veritat complexa: no només importa quant es guanya, sinó com s'organitza la vida professional. A Suïssa, un fisioterapeuta pot gaudir d'ingressos elevats i un control més elevat de la seva jornada, mentre que a Espanya, tot i que l'accés a la sanitat pública i la integració professional són sòlids, les opcions econòmiques i d'autonomia solen ser més ajustades.
Per a molts fisioterapeutes espanyols, treballar a l'estranger —com va fer l'Álvaro— representa una oportunitat per millorar no només els seus ingressos, sinó també la seva qualitat de vida i la seva manera d'entendre la professió sanitària en un entorn amb altres expectatives laborals i culturals.