Albert Om recorda una infància i una joventut en què Barcelona semblava molt més llunyana del que realment estava. Tot i que va néixer a Vic el 1966, quan tenia tot just dos anys la seva família es va traslladar a Taradell, un municipi situat a uns set quilòmetres que llavors amb prou feines tenia entre 3.000 i 4.000 habitants. Allà va créixer acostumat a un ritme molt més pausat, amb menys trànsit, menys gent i una vida quotidiana completament diferent de la d'una gran ciutat.
Aquest contrast explica que les primeres visites a Barcelona no fossin precisament una experiència relaxant. "Barcelona em quedava molt lluny, fins al punt que anar-hi em donava molt mal de cap", recorda Om. Plans que per a moltes famílies podien ser especials, com visitar El Corte Inglés, passar el dia al zoo o anar a un partit del Barça, per a ell suposaven enfrontar-se a un entorn que sentia excessivament intens.
Barcelona significava soroll, gent i massa estímuls
Om va créixer en un poble on pràcticament tot estava a prop i el nombre d'estímuls era molt menor. Arribar a Barcelona significava trobar-se de cop amb grans avingudes, trànsit, comerços plens i milers de persones desplaçant-se contínuament. El canvi podia resultar esgotador per a algú acostumat a la tranquil·litat de Taradell.
Per això recorda aquelles excursions més per l'estrès que li provocaven que per l'atractiu del destí. No era que rebutgés Barcelona, sinó que encara no estava habituat a la dimensió i velocitat de la ciutat.
Taradell va marcar la seva manera d'entendre la vida
La seva infància en un municipi petit també va acabar condicionant la seva relació posterior amb els espais i els ritmes quotidians. Haver crescut lluny d'una gran capital li va permetre construir una referència molt diferent sobre el que significaven la tranquil·litat, les distàncies i la convivència. Amb els anys, Barcelona acabaria convertint-se en un escenari molt més habitual en la seva trajectòria professional. Però aquella primera impressió va romandre en la seva memòria: per al nen que arribava des de Taradell, una jornada a la ciutat podia ser una experiència gairebé aclaparadora.
L'anècdota mostra fins a quin punt el lloc on un creix pot determinar la percepció d'una gran ciutat. Per a Albert Om, Barcelona no era inicialment sinònim d'oportunitats o entreteniment, sinó de soroll, moviment i cansament. Fins i tot una visita al zoo o al Barça podia acabar convertint-se en una cosa molt més estressant de l'esperat.