Lluís Llach ha recordat una etapa de la seva joventut marcada per una passió desmesurada pel Barça. Quan estudiava a Barcelona, el cantant rebia diners de casa per menjar, però moltes vegades acabava destinant-los a una altra cosa: comprar una entrada general per al Camp Nou. "Moltes vegades no menjava per poder anar al Barça", ha explicat en rememorar aquells anys.
No ho explica com una recomanació, sinó com una mostra de fins a quin punt el futbol ocupava un espai central en la seva vida. Llach estudiava enginyeria, encara que ell mateix admet que llavors estava bastant perdut sobre què volia fer amb la seva vida en aquell moment. En lloc d'anar sempre a classe, preferia anar amb els seus amics a veure entrenar l'equip blaugrana.
El Barça estava per davant de gairebé tot
"Les peles que em donaven a casa per menjar me les acabava gastant en una entrada de general del Camp Nou", recorda. Les prioritats estaven molt clares per a aquell jove que encara no imaginava quin acabaria sent el seu camí professional.
L'afició no es limitava als partits. Llach i el seu grup també s'acostaven als entrenaments del Barça sempre que podien. Tots procedien de Girona i, segons descriu amb humor, vivien "agrupats com un ramat", intentant adaptar-se junts a una Barcelona que encara els resultava nova.
Una pensió prop de Les Corts
Durant aquella etapa, Llach vivia en una pensió situada en un setè pis, a la cantonada de Riera Blanca amb Travessera de Les Corts. La ubicació el mantenia a més molt a prop de l'univers blaugrana, cosa que facilitava encara més aquelles escapades cap a l'estadi i els entrenaments. L'enginyeria tampoc semblava entusiasmar-lo massa. "Imagineu-vos si anava perdut en la vida", bromeja en recordar que estava matriculat en una carrera que finalment no marcaria el seu futur.
Amb el temps, la música acabaria ocupant el lloc central de la seva trajectòria, però aquells anys mostren una faceta molt més quotidiana de Llach: la d'un estudiant jove, vivint en una pensió, envoltat d'amics de Girona i completament absorbit pel futbol. Abans de convertir-se en una de les figures més recognoscibles de la música catalana, hi va haver una època en què una entrada per al Barça podia semblar-li més important que qualsevol altra cosa, fins i tot que els diners destinats a menjar.