Un cas laboral resolt als tribunals ha confirmat que la manca d'higiene personal pot esdevenir motiu d'acomiadament disciplinari quan afecta l'entorn de treball. En aquesta ocasió, un empleat va ser acomiadat per acudir de manera reiterada al seu lloc amb una forta olor corporal que generava molèsties entre companys i responsables de l'empresa.
El conflicte va acabar arribant als tribunals després que el treballador denunciés l'acomiadament, en considerar que la decisió de l'empresa era injusta. Tanmateix, el jutge va analitzar les circumstàncies del cas i va acabar donant la raó a la companyia.
Queixes reiterades en l'entorn laboral
Segons es recull en diverses resolucions de tribunals superiors, l'empresa havia rebut nombroses queixes per part d'altres empleats. L'olor corporal del treballador era persistent i afectava l'ambient laboral, generant incomoditat entre companys i dificultats en la convivència dins del centre de treball.
Abans de prendre la decisió d'acomiadar el treballador, l'empresa va intentar solucionar el problema per altres vies. Els responsables van parlar amb l'empleat en diverses ocasions i li van demanar que millorés la seva higiene personal per evitar que la situació continués afectant la resta de l'equip. Malgrat aquests avisos, la situació no va canviar. Les queixes van continuar i el problema continuava generant un mal ambient dins del lloc de treball. Davant la manca de millora, l'empresa va decidir aplicar la mesura més greu dins del règim disciplinari com ho és l'acomiadament.
El jutge considera que l'empresa va actuar correctament
El cas va acabar als tribunals, on el treballador va al·legar que la decisió era desproporcionada. Tanmateix, el jutge va concloure que l'empresa havia actuat de manera adequada i que l'acomiadament s'havia de considerar procedent. La resolució judicial recorda que la higiene personal pot formar part dels deures bàsics del treballador quan la seva absència afecta la convivència en l'entorn laboral. El tribunal també va tenir en compte que l'empresa havia advertit prèviament el treballador i havia intentat corregir la situació abans de recórrer a l'acomiadament.
En conseqüència, el jutge va considerar acreditat que la mala olor era persistent i que generava un impacte real en l'ambient de treball. Aquest tipus de sentències deixen clar que els tribunals no analitzen la vida personal del treballador, sinó l'efecte que el seu comportament té dins de l'entorn laboral. Així doncs, quan aquest comportament perjudica de manera evident companys o el funcionament de la feina, pot justificar una sanció disciplinària tan greu com l'acomiadament.