Durant molts anys, una bona part de la cultura dels videojocs s’ha construït des de casa. Un ordinador, uns auriculars, una partida i persones que podien ser a centenars o milers de quilòmetres de distància. D’aquí han nascut amistats, equips, creadors de contingut, ídols i comunitats que han crescut fins a reunir milions de persones al voltant d’un mateix videojoc.
Però alguna cosa està canviant. Aquelles comunitats que es van conèixer a través d’una pantalla ara també volen trobar-se fora d’ella.
Ho ha demostrat aquest cap de setmana el VCT EMEA Stage 2, la gran competició europea de VALORANT, que per primera vegada ha traslladat les seves finals fora de Berlín. Karmine Corp es va proclamar campió aquest diumenge després de superar Team Liquid per 3-1 al Palau Olímpic; unes 8.000 persones van omplir el recinte durant l’esdeveniment. El Palau Olímpic de Badalona s’ha convertit durant tres dies en un enorme punt de trobada amb competició, creadors, música, activitats i milers d’aficionats compartint físicament una afició que, en molts casos, va començar a través d’internet.
I això no és una casualitat. És part del futur que Riot Games imagina per als seus e-sports.
En parlem amb Jon Tilbury, responsable de producte del VCT (VALORANT Champions Tour) EMEA, que defensa una idea que ajuda a entendre cap a on es dirigeix el sector: VALORANT no és només un videojoc, el VCT no és només una competició i aquests grans esdeveniments tampoc no consisteixen simplement a asseure’s en una grada per mirar una pantalla. Són l’espai on una comunitat que ja existia pot, finalment, trobar-se i celebrar allò que ha construït.
Sortir de Berlín per anar allà on són els aficionats
És la primera vegada que aquesta fase del VCT es juga davant de públic fora de Berlín. Per què heu decidit fer aquest pas?
Estem molt orgullosos del que hem aconseguit amb el VCT durant aquests últims quatre anys, però també hem tingut l’oportunitat d’aturar-nos un moment i pensar com ha de ser el futur de la competició.
Hem après moltes coses durant aquest temps. Una és que, quedant-nos sempre de manera estàtica a Berlín, estàvem demanant constantment als aficionats que fossin ells els que vinguessin fins a nosaltres. I creiem que nosaltres també hem d’anar allà on són els fans.
Tenim comunitats molt apassionades repartides per tota la regió EMEA i volem poder celebrar-les. Per això, portar les finals a diferents llocs i canviar el model perquè el VCT EMEA visiti més ciutats és una evolució molt natural. Ens permet estar més a prop dels aficionats i oferir-los una experiència millor.
Per què Barcelona tenint tantes altres ciutats europees amb comunitats importants?
Sabem que Espanya té una comunitat de VALORANT increïble i això és molt important per a nosaltres. Els aficionats d’aquí són enormement apassionats, probablement entre els més apassionats que tenim a tota la regió EMEA.
I després hi ha Barcelona. Des del punt de vista cultural, per la cultura esportiva que té i per la seva història, encaixa molt bé amb allò que volem construir de cara al futur.
Per a nosaltres era un lloc molt natural per fer aquesta primera sortida i començar a definir el model que volem desenvolupar a partir de l’any que ve, anant a trobar més aficionats a casa seva.
Hi havia altres ciutats interessades a acollir les finals?
Sí. Tenim aficionats pràcticament a tot EMEA que fa temps que ens demanen que portem un esdeveniment a les seves ciutats.
Precisament per això estem tan emocionats amb el model que volem desenvolupar. No volem continuar demanant a tothom que viatgi fins a Berlín si vol veure un partit en directe. Volem portar els esdeveniments fins a ells.
Tenim una llista molt llarga de ciutats que ens agradaria visitar i de comunitats per a les quals voldríem fer alguna cosa especial. Aquesta vegada tot ha encaixat perquè fos Barcelona, però hi ha molts més llocs en aquesta llista.
Més que mirar una partida rere l’altra
League of Legends ja ha apostat per grans esdeveniments itinerants. Us ha obert el camí perquè VALORANT faci una cosa semblant?
Ens agrada pensar que estem trobant el nostre propi camí, perquè la realitat és que els dos videojocs tenen públics diferents i aquests públics volen coses diferents.
Evidentment, aprenem els uns dels altres i compartim coneixement, però quan decidim com estructurem les competicions, quin model utilitzem o a quines ciutats anem, és molt important escoltar individualment la comunitat de cada videojoc.
És cert que totes dues comunitats ens estan demanant més esdeveniments com aquests.
El món també està canviant. Hi ha molt més contingut disponible i potser ja no tens temps de mirar un partit d’estudi rere un altre. Vols grans moments. Vols que aquests moments arribin fins a tu i que també reconeguin la teva identitat com a aficionat.
Això ens està portant de manera natural cap a una direcció semblant.
“VALORANT no és només un videojoc”
Els e-sports també competeixen per l’atenció del públic amb els esports tradicionals i altres formes d’entreteniment. Els esdeveniments presencials poden ajudar a fer créixer aquesta connexió?
Pot sonar una mica tòpic, però nosaltres no pensem gaire en contra de qui competim.
Pensem que tenim uns jugadors, uns aficionats i una comunitat, i ens preguntem com podem oferir-los una experiència millor. Creiem que, si millorem aquesta experiència, voldran passar més temps amb nosaltres i relacionar-se més amb el que fem.
I un esdeveniment com aquest ens permet fer una cosa molt especial.
Nosaltres no pensem en VALORANT només com un videojoc. Tampoc pensem en el VCT només com un esport. Pensem en l’experiència VALORANT.
Això inclou el videojoc, la competició, la comunitat i la cultura que han desenvolupat els jugadors i els aficionats.
Un esdeveniment presencial ens permet ajuntar totes aquestes peces al mateix lloc. I el resultat és molt més gran que cadascuna d’elles per separat.
Tenim els partits i els millors equips d’EMEA, però també tenim creadors molt estimats per la comunitat, grups d’amics que venen junts, el Fan Fest o l’Artist Alley, amb persones que creen contingut al voltant del joc.
Poder reunir-ho tot en un mateix espai genera una experiència increïble. Personalment, és en moments com aquests quan em sento més orgullós de ser aficionat als e-sports. És una cosa amb la qual jo somiava fa vint anys, quan jugava per internet.
“La cultura no la creem nosaltres, l’ha creada la comunitat”
Al final, es tracta de crear una cultura al voltant del videojoc i permetre que totes aquestes parts es trobin?
Exactament, encara que jo no diria necessàriament que nosaltres estiguem creant aquesta cultura. Diria que estem celebrant la cultura que la comunitat ha creat.
Nosaltres proporcionem una plataforma perquè aquestes coses puguin créixer, però tot això neix de la comunitat.
I quan parlem de cultura també ens referim a celebrar la cultura i la identitat dels nostres aficionats. Aquesta és una altra de les raons per les quals estem tan orgullosos de ser aquí.
Quan incorpores la cultura del lloc on celebres l’esdeveniment dins del mateix espectacle, no només estàs celebrant els aficionats locals.
També estàs recordant a qualsevol jugador i a qualsevol aficionat d’EMEA que forma part d’alguna cosa més gran. Que està connectat amb persones de cultures diferents repartides per tota la regió.
Crec que això és molt potent.
De la comunitat digital a portar-hi els teus amics
Aquests grans esdeveniments funcionen molt bé per als qui ja segueixen VALORANT. Però també poden servir per arribar a gent nova?
Absolutament. Aquesta és una altra de les raons per les quals creiem que sortir més de l’estudi i organitzar grans esdeveniments és el camí que ha de seguir el VCT.
Qualsevol jugador o aficionat als e-sports vol compartir allò que l’apassiona amb les persones que té al seu voltant.
Fa vint anys, quan jo era jugador d’e-sports, buscava desesperadament aquesta validació. Intentava explicar els e-sports a tothom i sovint em miraven de manera estranya perquè aleshores era una cosa molt més minoritària.
Ara som en una situació completament diferent.
A tothom li agrada compartir les coses que l’apassionen. I quan podem crear un esdeveniment amb tants elements diferents, amb moltes maneres d’entrar-hi i de trobar alguna cosa que t’interessi, és molt més fàcil que una persona descobreixi aquest món que no pas si l’única porta d’entrada és un partit qualsevol de temporada regular des d’un estudi de Berlín.
Aquests grans esdeveniments poden tenir aquesta força d’atracció. Permeten als aficionats compartir la passió pel videojoc i per la competició amb altres persones i connectar-hi d’una manera diferent.
Els e-sports ja no necessiten que ningú els validi
A Barcelona conviuen projectes nascuts directament dels e-sports, com KOI, amb clubs procedents de l’esport tradicional, com el Barça. Que entitats esportives tradicionals entrin en aquest món ajuda a legitimar-lo?
Fa deu, quinze o vint anys, segurament sí.
Com deia abans, jo buscava que altres persones validessin la meva passió i la manera com volia passar el meu temps. Volia que la gent reconegués que els e-sports eren una cosa creïble i real. En aquella època, veure clubs esportius tradicionals entrant en aquest món segurament ens hauria ajudat molt.
Però crec que els e-sports ara ja no necessiten aquesta validació.
No estem intentant convèncer ningú que som un esport. Els e-sports són una cosa pròpia i ja han demostrat que tenen una raó per existir.
Que hi entrin clubs procedents de l’esport tradicional continua sent molt interessant, però per una raó diferent. Cada aficionat busca coses diferents i cada equip pot oferir una manera diferent de connectar-hi emocionalment.
Hi ha organitzacions procedents de l’esport tradicional, d’altres que venen del món dels creadors i d’altres que van començar fa quinze anys simplement amb cinc jugadors que van decidir formar un equip.
Aquesta diversitat d’orígens dona molta més riquesa a l’ecosistema i augmenta les possibilitats que cada aficionat hi trobi alguna cosa amb què identificar-se.