El FC Barcelona va aconseguir un triomf vital en el seu debut en la Champions League davant del Newcastle (1-2), en un partit que va tenir un nom propi: Marcus Rashford. L'anglès es va vestir d'heroi amb un doblet de gran qualitat, demostrant que està a punt per ser un dels futbolistes diferencials de l'equip de Hansi Flick. Els seus dos gols no només van donar la victòria, sinó que també van generar un debat immediat dins del vestidor i el cos tècnic: Rashford ha d'estar a l'onze titular sí o sí.
El problema, o més ben dit el desafiament, és trobar-li l'encaix perfecte. Flick sempre ha defensat que Rashford rendeix millor partint des de la banda esquerra, el seu hàbitat natural, on pot explotar la seva potència, velocitat i capacitat de desbordament. I precisament allà és on ara apareix el dilema, perquè l'onze culer ja té peces molt assentades.
L'encaix a l'onze
Lamine Yamal és indiscutible en l'extrem dret. El jove de 18 anys s'ha guanyat aquest estatus i ningú no discuteix el seu rol com a titular fix. En la posició de '9', Lewandowski continua sent la referència, encara que Ferran Torres també demana pas després del seu bon inici de temporada. Això deixa, en principi, la banda esquerra com a únic espai per a Rashford.
Però allà apareix el factor Raphinha. El brasiler va ser una de les peces clau el curs passat i el seu rendiment continua sent molt valorat dins de l'equip. Flick no vol deixar-lo fora dels plans, i per això ja comença a estudiar un canvi de dibuix que permeti encaixar a tots. El tècnic alemany valora l'opció d'ubicar Raphinha en la mitjapunta, actuant com a enllaç entre el centre del camp i el trident ofensiu. D'aquesta manera, el Barça podria alinear Lamine, Rashford i Lewandowski (o Ferran) junts, sense renunciar al talent i al desequilibri de Raphinha.
Raphinha com a mitjapunta
La idea no és forassenyada. Raphinha ja ha jugat en posicions interiors en el passat, i la seva capacitat de sacrifici en defensa i la seva bona visió de joc el converteixen en un candidat idoni per a aquesta funció. A més, aquest moviment donaria més llibertat a Rashford per atacar des de l'esquerra, on se sent més còmode i on va brillar davant del Newcastle.
El pla encara no està tancat, però el que sembla indiscutible és que Rashford ha canviat els plans de Flick. La seva actuació a St. James' Park obliga a l'entrenador a replantejar esquemes i jerarquies. L'anglès ha demostrat que pot ser decisiu en les grans nits, i el Barça necessita aquest tipus de futbolistes per aspirar a dalt de tot a Europa.
La Champions ha deixat clar un missatge: Rashford ha d'estar a l'onze. I Flick, conscient d'això, ja treballa en la fórmula per encaixar totes les peces en un Barça que comença a il·lusionar.