No hi ha cap equip suís que hagi estat més a prop de la glòria europea que el Young Boys d'Albert Sing, un equip de llegenda que el 1959 va vorejar la gesta de ser el rival del Reial Madrid de Di Stéfano en la 4a edició de la Copa d'Europa. Tot va començar quan, després de diversos anys de mals resultats, va aterrar a la banqueta del conjunt de Berna l'alemany Albert Sing, ajudant de Sepp Herberger en el Mundial de Suïssa 54, aquell en el qual Alemanya va superar una Hongria sublim per 3-2, en el conegut com a "Miracle de Berna".
Sing va aportar idees noves i una metodologia que treball molt més professional, al qual es van afegir fitxatges de la talla de Geni Meier, Walter Eich, Ernst Wechselberger o Henz Schneiter. La revolució de l'equip, al que es va afegir l'ampliació del seu estadi, que va passar a tenir una capacitat de 65.000 espectadors, va convertir el Young Boys en una màquina greixada que no tardaria a collir els seus fruits.
La històrica eliminatòria contra el Wismut Karl-Marx-Stadt
Després de guanyar la Copa de Suïssa de 1953 i d'una gira pels Estats Units en els quals el Young Boys va promocionar el futbol suís per primera vegada a l'altre costat de l'Atlàntic, va arribar la seva era victoriosa, quatre Lligues seguides, entre 1956 i 1960 que van marcar una era a Suïssa i que va engrandir la figura de Sing i els seus jugadors. La gran cirereta, l'epicentre doni-la llegenda que encara avui retruny pels carrers de Berna, va ser la Copa d'Europa de la temporada 1958/59, aquella en la qual el Young Boys va vorejar la màxima glòria.
Després de saltar-se la primera ronda en veure's aparellat amb el Manchester United, que malgrat ser convidat per la UEFA no va participar en estar convalescent de la tragèdia de Munic, la primera prova de foc per al Young Boys va ser el temible MTK Budapest, un equip molt més fet que l'inexpert conjunt de Sing. Els suïssos, però, es van imposar en l'anada, per 1-2, un gran resultat que van certificar en la tornada, on van golejar per 4-1. Molt més difícil va ser la següent ronda, contra el campió de l'Alemanya Oriental, el Wismut Karl-Marx-Stadt. En l'anada, Rey va salvar els mobles, amb un gol en el tram final que va posar el 2-2 al marcador. A la tornada, el Young Boys va patir, però va aconseguir un 0-0 que va portar l'eliminatòria a un tercer partit. Es va disputar a Amsterdam i el resultat va ser de 2-1. El Young Boys s'acabava de classificar per a les semifinals de la Copa d'Europa.
L'Stade de Reims evita la final somiada
El rival dels nois de Sing va ser el temible Stade de Reims, finalista de la Copa d'Europa 55/56. L'anada va ser a Suïssa i les cròniques parlen d'una assistència de més de 70.000 persones a l'estadi, molt per sobre de la seva capacitat màxima. L'equip en va guanyar 1-0, un resultat curt per al qual es va veure sobre el terreny de joc. A la tornada, el Young Boys va aguantar el 0-0 fins i tot poc abans del descans, quan va encaixar en 1-0, un cop que els va acabar passant factura, fins i tot perdre per 3-0.
En l'altra eliminatòria, el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid van arribar al 3r partit, després de guanyar els blancs en el Bernabéu (2-1) i els matalassers en el Metropolità. El desempat es va disputar a Saragossa i el Madrid en va guanyar 2-1, amb gols de Di Stéfano i Puskas. A la final, que es va jugar a Stuttgart, la va guanyar el Reial Madrid, per 2-0, en el que va ser la seva 4a Copa d'Europa. El Young Boys mai més no va aconseguir arribar tan lluny en una competició europea i difícilment ho vagi a aconseguir mai més. Va ser una nit històrica que gairebé 70 anys després es continua recordant a Berna. I és que per entrar en la llegenda no sempre és necessari guanyar.