Manuel Ruiz de Lopera ha mort aquest dissabte 23 de març a Sevilla als 79 anys després de no superar els problemes intestinals que arrossegava des de feia anys. Empresari i mandatari del món del futbol, Lopera destaca per la seva llarga etapa a la presidència del Betis. La família bètica està de dol perquè ha traspassat el president més emblemàtic de la història del club andalús, que va donar nom al seu estadi durant uns anys, actualment conegut com a Benito Villamarín, i que també va posar el nom de la ciutat esportiva del Betis durant uns anys.

Comiat del Betis a Lopera

El Betis ha acomiadat el seu president amb honors després que sota el seu mandat s'aconseguís el penúltim títol de l'entitat bètica. "El Real Betis Balompié mostra el seu màxim pesar per la mort de Manuel Ruiz de Lopera i Ávalos, màxim accionista i president del club durant el període 1992-2010, esdevinguda a Sevilla el dissabte 23 de març, a l'edat de 79 anys".

Un president que va donar un extra a un club que no destacava i que necessitava un gran impuls a nivell institucional i també esportiu. Així l'ha acomiadat el Betis: "És indubtable, en qualsevol cas, que la seva peculiar forma de dirigir la institució i la seva aclaparadora figura mediàtica, el van convertir en el gran protagonista d'una època del Real Betis i en un nom que ja romandrà per sempre a la memòria col·lectiva dels aficionats. El nostre condol més sincer als seus familiars. Descansi en pau Manuel Ruiz de Lopera i Ávalos".

Un president gloriós i també polèmic

De mica en mica van marxant els presidents del futbol espanyol que més van donar a parlar en la dècada dels 90, dirigents polèmics, però també emblemàtics, com Jesús Gil i Gil, Josep Lluís Núñez o Ramón Mendoza. Lopera és un d'aquests clàssics que sempre ha estat vinculat al Betis d'alguna manera o una altra. Va entrar dins del club sevillà des del setembre del 1991, quan va entrar a la junta directiva com a vicepresident econòmic. Després va esdevenir màxim accionista del Betis el 1992, controlant el club bètic a través de l'empresa Farusa amb un 51% de les accions. I la seva trajectòria com a president es va comprendre entre el 1996 i el 2006.

De la seva etapa al Betis en destaca que al 1997 va fer l'aleshores fitxatge més car de la història del futbol quan va pagar 30 milions d'euros pel brasiler Denílson, formant un equip ple d'estrelles, jugadors com Finidi, Alfonso, Bjeliça, Jarni o Cuéllar. Aquest equipàs es va quedar a les portes de vèncer la Copa del Rei, contra el Barça de Robson, que es va imposar en una frenètica final per 3-2. El Betis de Lopera es va aconseguir treure l'espina el 2005, quan va guanyar la Copa en vèncer l'Osasuna per 2-1. A més, l'equip també va assolir una històrica classificació per a la Champions League. La gestió de Lopera, però, no va ser sempre plenament recolzada pels aficionats bètics i el club andalús també va patir un descens a Segona Divisió.

Manuel Ruiz de Lopera / Foto: Europa Press - M. González
Manuel Ruiz de Lopera, en una imatge d'arxiu / Foto: Europa Press - M. González

Els seus darrers anys al club van estar marcats per la polèmica, ja que una bona part de l'afició el volia fora, mentre el dirigent es negava a vendre les seves accions. Finalment, però, tot va canviar l'any 2006. Com ha passat amb molts dels dirigents de l'època, Lopera va tenir problemes amb la justícia, sent condemnat a un delicte contra la Hisenda Pública al 2006 per la seva gestió al capdavant del Betis, el que el va obligar a marxar. Anys més tard, el 2018, va ser absolt dels càrrecs d'apropiació indeguda i malversació. Poc abans havia acabat de vendre les seves accions del Betis per tancar un altre llarg litigi judicial.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!